Quan vas camí de la seixantena o bé hi has entrat de ple, es fan evidents problemes de salut associats al sedentarisme, com ara la hipertensió o el sobrepès. Per tots ells, els metges aconsellen la mateixa recepta natural a banda d’altres de farmacèutiques: caminar ben bé una hora al dia. Tot fent cas de la recomanació, acostumo a creuar el meu camí amb pares/mares que passegen el seu fill amb cotxet o amb ciutadans que treuen a passejar el gos, molts encara amb la intenció de deixar la tifa del seu can allà on s’escaigui la necessitat orgànica del dia. Que encara se’n veuen de caques, i moltes. Mentre guien el cotxet o estiren la corretja, la majoria va consultant el seu mòbil sense interactuar emocionalment ni amb l’infant ni amb el gos en qüestió. L’enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari l’any 2025, feta pública la setmana passada, apuntava que els adolescents s’estan 4,8 hores diàries connectats a internet entre setmana i 6,7 hores diàries el cap de setmana, bàsicament des del mòbil. Potser caldria començar a analitzar també quin ús en fan els adults, com aquells que s’estan a la terrassa d’un bar i deixen un mòbil al seu infant perquè no els molesti gaire. Ni em dedico al tema ni en sóc un entès, però diria que està naixent una societat futura mancada de vincles afectius, d’estímuls i de capacitat d’interacció. I si això passa amb els humans, què me’n dieu del futur dels gossos? Animals de companyia sí, però que tampoc donin gaire la tabarra. Realment, no sabem el que volem.
