Una de les funcions administratives més fascinants és la que fan els farmacèutics tallant amb un cúter el codi de barres dels medicaments. En una època que tot està informatitzat, que tot funciona a través de la fibra òptica, les farmàcies encara retallen meticulosament el cartró de les capses de medicaments i els enganxen amb pegamento Imedio en uns fulls destinats a l’efecte. És com si fessin la col·lecció de cromos de Panini. Cada mes porten al Col·legi de Farmacèutics els fulls amb tots els cartronets que han retallat. En algun cas omplen diverses capses de plecs. “Has de vigilar que no falti cap cèdula perquè, si no hi és, la Seguretat Social no t’abona l’import subvencionat del medicament”, m’explica la meva farmacèutica. Superada la sorpresa per la supervivència del rudimentari mecanisme, no deixa de ser tranquil·litzador que encara hi hagi algú que mantingui la confiança en el paper. Benvinguda la intel·ligència artificial, benvingut el món digital, la teleinformàtica, la domòtica i l’ofimàtica, però on hi hagi un cúter, un cartró i un adhesiu per empegar podrem dormir tranquils. Amb les medicines no s’hi juga.
Sessió: No iniciada
