El papa Francesc ens ha deixat poc abans de la commemoració dels deu anys de la publicació de Laudato Si’. L’encíclica amb què va sacsejar consciències i institucions amb una crida apassionada a respectar la natura. Vaig tenir l’oportunitat de participar en la presentació que es va fer a Lleida d’aquest text revolucionari, que podia haver unit l’ecologisme amb l’Església catòlica, tan allunyada d’aquest pensament iniciat per sant Francesc d’Assís a cavall entre el segle XII i el XIII. Per desgràcia, llavors va esclatar la “guerra de les cigonyes” i tots els ponts de diàleg van saltar pels aires. Laudato Si’ no va ser només un text religiós. Va ser una denúncia rotunda contra el model econòmic que degrada el planeta i exclou els més pobres. Francesc, fidel a la teologia de l’alliberament, pròpia de Sud-amèrica, va articular una visió integral de l’ecologia, on medi ambient i justícia social van de bracet. Comparar el papa Francesc amb Donald Trump i tots els seus correligionaris resulta desesperançador i ens recorda que sempre se’n van els millors. Però l’estela que deixen les grans personalitats no desapareix i ens marca el camí que hem de seguir com a persones i com a humanitat. Ens deixà una brúixola. Toca tirar endavant.
Sessió: No iniciada
