La Fira de Sant Miquel té els seus orígens l’any 1232, quan el rei Jaume I va concedir a la ciutat aquest privilegi. Però, fa dos anys es va decidir (qui ho va fer?) desdoblar la Fira de Sant Miquel en dues propostes: la fira gastronòmica MOS, coincidint amb les Festes de Tardor, i, a l’octubre, l’AgroBioTech (qui va pensar aquest nom tan nostrat?), mostra professional vinculada a la innovació agroalimentària. El resultat és que la Fira de Sant Miquel, lloc de trobada i germanor entre la ciutat i el món pagès, ara és, per una banda, un festival per atipar-nos (una vegada més) de beure i menjar i, per altra, un deslluït certamen entre setmana per als pagesos sense massa feina i per als estudiants convidats per maquillar les dades d’assistència. És colpidora la imatge del recinte de Fira de Lleida amb tractors i maquinària abandonada i sense gent, on el principal èxit ha estat un robot que poda arbres (almenys tallava una branca que algú li ficava al mig de la tisora). Si bé cal demanar iniciatives a les administracions, el fet és que quan tenen una gran idea ja pots començar a tremolar. Digueu-me simplista, però crec que després de 800 anys, algú s’ha carregat la ja enyorada Fira de Sant Miquel.
Sessió: No iniciada
