Sempre he deixat clar que no sóc partidari de les bandes tribut, que mai em van agradar els ‘copions’ a classe i que abans de res valoro la creativitat. De fet, al concurs Pepe Marín Rock que impulso una de les obligacions dels participants és la de presentar almenys tres temes d’autoria pròpia.
Em sembla molt bé que una banda que fa les seves cançons, inclogui al seu repertori alguna versió, però d’això al plagi absolut hi ha un abisme. Una altra lectura em porta al fet que és millor que una banda rememori bona música i no la ‘brossa’ que ens envaeix. Els que fan ‘covers’ amb real afecte i devoció per les bandes sí que donen l’oportunitat a molta gent de sentir en un equip de milers de watts eixugar temes que potser no tinguin oportunitat d’escoltar a la seva banda original. Aquest seria un bon argument, però jo demanaria una mica més d’esforç als interessats si realment volen veure els autèntics creadors d’aquestes cançons.
En qualsevol cas acceptaria aquells que anomeno ‘copions’ si ho fan per ‘hobby’, mer divertiment o almenys per rememorar algun dels artistes que ja són al ‘Gran Hotel’, però als que rendeixen tribut a bandes en actiu, no els accepto. Ho dic perquè aquest cap de setmana tenim dues propostes d’AC/DC en aquesta ciutat trista. Una divendres a ‘La Lletja’ amb l’espectacle de tres hores ‘Road To Hell’ i l’altra dissabte a La Boîte amb The Night Prowlers. Només us recordo que AC/DC segueixen molt vius… Oh yeah!
