La Unió Europea ha decidit tirar pel dret i signar l’acord del Mercosur, un ambiciós tractat de lliure comerç entre Europa d’una banda i Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai per l’altra. S’escuda Ursula Von der Leyen en el fet que els aranzels de Trump han deixat un món ben complicat que fa que ampliar mercats pugui atenuar tot allò que es perdrà per una altra banda. I potser sí que té raó però aquest acord anirà molt bé per la potent indústria automobilística alemanya (que per alguna cosa és el país que porta la veu cantant) però no pels pagesos de casa nostra, que aquests dies han tornat a sortir a la carretera per denunciar el que creuen que serà letal pels seus interessos. I si és dolent pels pagesos també ho és pel país sencer perquè sense els gestors del territori, que són ells, no hi ha país ni nació que s’aguanti. Sosté la pagesia que a ells se’ls demana produir amb uns estàndards de qualitat altíssims tant a nivell mediambiental com de seguretat alimentària. Això fa que no puguin utilitzar determinats productes fitosanitaris o hormonals que sí que sembla que fan servir els països del Mercosur. En definitiva, si aquests productes arriben al nostre mercat, evidentment a més bon preu, comportaran una evident competència deslleial que farà que més d’un potser hagi de fotre el barret al foc i canviar d’ofici. Diu el ministre que no. Que l’acord serà bo (especialment per l’oli i el vi català que anirà cap a Amèrica) i que es vigilarà que no entri res que no estigui fet amb els mateixos paràmetres que els nostres. Ja tindran feina a posar controls duaners, doncs, i no crec que se’n surtin. A diferència d’Espanya, França ha decidit oposar-se a l’acord com han fet Irlanda i Polònia. Però Itàlia ha decantat la balança perquè en aquest cas no calia la unanimitat dels 27 estats membres sinó només que 15 hi estiguessin d’acord i que tots plegats sumessin almenys el 65% de la població del club comunitari. Aquestes són les regles, doncs, i no hi ha gaire més a dir. Però passa massa sovint que el sector primari d’aquest país sigui l’ase dels cops. Va passar amb les ZEPA del Segarra-Garrigues i amb el veto a la pesca per posar només dos exemples. Després algú es preguntarà perquè a les europees no vota ni Déu. Doncs això.
Sessió: No iniciada
