Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Els valors de la dieta mediterrània

ARTICLES - ZONA 2

El prestigi mundial de la dieta mediterrània ve de lluny: el 1948 l’estudi de Leland Allbaugh a Creta, patrocinat per la Fundació Rockefeller, va constatar que els seus habitants rarament patien malalties cardiovasculars, i poc després Ancel Keys ho confirmà amb el famós estudi dels set països. Més recentment, l’estudi Predimed n’ha demostrat la relació directa amb la prevenció de les malalties cròniques, i el 2010 la Unesco la va declarar patrimoni immaterial de la humanitat. Paradoxalment, aquesta fama la devem a persones i institucions allunyades del mare nostrum, mentre que aquí la seguim cada vegada menys.

Com a societat mediterrània hem assumit de manera acrítica molts valors erronis, com són la pèrdua de viabilitat econòmica de la pagesia, el desaprofitament d’aliments, menjar de manera caòtica i davant d’una pantalla, la pèrdua d’autenticitat dels aliments i del vincle amb la proximitat, i la minva de la biodiversitat i de la sobirania agrícola.

Per a molts, menjar és només una simple pausa de la feina, i així han arribat a taula els ocnis –objectes comestibles no identificats–, aliments ultraprocessats que cap de les nostres padrines voldria comprar i encara menys tastar.

El Mediterrani, que acaba allà on arriba l’olivera, és més que un concepte geogràfic: és un patró alimentari. L’oli d’oliva n’és l’element central, amb predomini dels aliments d’origen vegetal –verdures, fruites, llegums, cereals integrals i fruits secs–, làctics, peix en abundància, consum moderat d’ous, carn vermella i dolços, molta aigua i vi amb mesura. Però no és només la tríada del blat, l’olivera i la vinya: també és un estil de vida saludable, amb exercici físic, pes adequat i sense estrès ni tabac.

Els autèntics valors immaterials són la palatabilitat, la frugalitat, la comensalia, el paper de la cuina i el ritual de menjar aliments variats amb coccions curtes. Per tant, la clau per aturar-ne la decadència és retornar als aliments el seu valor simbòlic (menjar junts al voltant d’una taula) i recuperar el vincle entre aliment i territori. Això només és possible si tornem a posar les pageses i els pagesos al centre de les nostres vides, sobretot ara que la part més jove de la nostra societat ha perdut els referents alimentaris.

Els mediterranis hem heretat aquests valors dels grecs i tenim la responsabilitat de fer-los conèixer, fer-los evolucionar i transmetre’ls, com han fet les nostres padrines i padrins. Només calen gestos senzills: conrear l’hort propi, comprar l’oli a la cooperativa o adquirir fruita i verdura de temporada a la pagesia de proximitat. Som els consumidors els qui decidim, tres vegades al dia, què ens posem a la boca.

D’altra banda, la manera com produïm i mengem no és sostenible ni per a les persones, ni per al món rural, ni per al planeta, amb reptes enormes com el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua o la inseguretat alimentària.

Toca decidir si volem ser espectadors, víctimes o actors, cosa que vol dir treballar intensament per revitalitzar les economies agràries i pagar un preu just perquè la producció sigui rendible per als pagesos.

La dieta mediterrània és un patró dietètic sostenible, respectuós amb la biodiversitat i patrimoni de tota la humanitat reconegut per la Unesco, però la pregunta és si la sabrem mantenir nosaltres, tres vegades al dia, a la nostra pròpia taula.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 9

ARTICLES - ZONA 10

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12