Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Democràcia agonística

ARTICLES - ZONA 2

La primera incògnita de la disputa és per què Sánchez es va deixar martiritzar sense plantar cara. I la segona, per què Carles Puigdemont, va donar una entrevista en exclusiva a El Mundo que va servir per engegar la canonada inicial contra el president del Govern. La primera qüestió ha estat argumentada per molts analistes com una tàctica volguda de mostrar Sánchez com un polític assenyat, enemic de l’insult i centrat en la gestió i no en el soroll mediàtic. És el que denominen democràcia deliberativa, fonamentada en contrastar idees i no en l’atac personal ni en la desqualificació de l’adversari. En tot el debat, Sánchez no va llançar una sola paraula estrident contra Feijóo. A més a més, quan Feijóo el va atacar, la resposta de Sánchez va ser el silenci. El candidat socialista va practicar el que la politòloga belga Chantal Mouffe denomina democràcia agonística. L’oponent és considerat un adversari legítim, mai un enemic que cal destruir. Fos qui fos el veritable guanyador del cara a cara, allò que està contrastat és que aquesta mena de confrontacions no són decisives. Diversos estudis determinen que entre un 17% i un 29% dels electors decideixen el vot a última hora moguts per variades raons com el simple consell d’un amic. Pel que fa a l’entrevista de Puigdemont ultratjant Sánchez, només s’entén si el que pretén l’expresident és que governi Feijóo per tornar a revifar l’independentisme. Això de la política, cada cop és més entorcillat. Els que en comptes del debat van mirar el Tricicle ho van encertar.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12