El famós “som sis milions” ha quedat obsolet. Segons les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de la població de 2024, Catalunya continuarà guanyant habitants les pròximes dècades, fins a assolir els 8.928.804 habitants l’any 2049. Claven tan fi el nombre de futurs catalans que no queda més remei que creure que l’encertaran. El creixement demogràfic serà gràcies a la immigració. També es registrarà un envelliment de la població. L’any 2049, les persones de 65 anys o més representaran el 28,5% del catàleg de catalans. Aquests canvis en l’estructura demogràfica amb més habitants i més vells comportaran la necessitat de millores en la sanitat, en les pensions, en les infraestructures de comunicacions i sobretot en l’habitatge. La pregunta és òbvia. Si aquestes necessitats elementals estan actualment a la xamberga amb l’actual població de 8,2 milions d’habitants, què passarà quan Catalunya arribi als nou milions que pronostica l’Idescat? Si en aquests moments patim les conseqüències de la manca d’inversions en els serveis públics de Catalunya, amb trens que no funcionen, amb llistes d’espera vergonyoses en la sanitat, amb el sector educatiu a males dinades i amb una inexistència de pisos assequibles per la nul·litat de les polítiques d’habitatge, què passarà quan siguem més colla? Tots aquests problemes els van debatre fent tertúlia amb el secretari del Govern de la Generalitat, Javier Villamayor. No vam resoldre res. Si seran grosses les penes que patim que ni fent tertúlia s’arreglen.














