Ningú pot negar que el dimecres el malestar de la societat és va fer més que evident. A primera hora del matí, vaig escoltar per la ràdio al ministre de Derechos Sociales Pablo Bustinduy, va arribar un moment que no sabia a qui escoltava si a un ministre (tenint en compte, a més, el nom del seu ministeri) o a un membre de l’executiva del Sindicat de Llogateres. A la seva manera, el govern va seguir la vaga. Que cadascuna/ú interpreti, a la seva manera, aquesta actitud pública, però el que no es pot acceptar és que l’actual executiu, com els que el van precedir, no se senti responsable directe dels problemes existents que, per mi, justifiquen la convocatòria, i no valen excuses, com la tan amanida de l’embolic de les competències, davant del que està passant amb l’habitatge, ni tampoc la que només cinc Comunitats Autònomes tinguin regulats topalls als lloguers.
Analitzarem el creixement dels preus de lloguer a les tres capitals catalanes deixant de banda Barcelona, lluny en població i context general de les altres tres. Si agafem el preu del lloguer mitjà del segon trimestre de 2026 (l’últim publicat) i el comparem amb el del segon trimestre de 2020, segons les estadístiques del mercat de lloguer de la Generalitat, a Lleida l’increment ha estat del 20,79%, a Girona del 31,54% i a Tarragona del 25,96%. Lleida té també ara, 2026, el lloguer mitjà bastant més baix que el de Girona i Tarragona, no sorprèn. En sis anys els percentatges són importants més si tenim en compte que des de 2024 hi ha els municipis declarats com a zones de mercat residencial tensat (les tres capitals tenen aquesta declaració). Si ara analitzem l’increment dels preus alimentaris ens trobarem amb una situació del tot similar. Segons l’Informe Social de la Generalitat 2025, del 2020 al 2025 (aquí no hi ha dades encara d’aquest 2026) el cistell de la compra va pujar un 33%, la despesa alimentaria és del tot insubstituïble, no es tracta, ni molt menys, de cap compra convulsiva. Curiosament l’IPC no reflecteix aquesta puja pel poc pes que tenen els aliments en el càlcul de l’IPC.
Ens queda la llum. Els efectes de la guerra d’Ucraïna i després de la de Gaza van fer que el govern espanyol, a partir del 2021 i fins maig d’aquest 2026, no de manera continua però si en llargs períodes de vigència, apliqués rebaixes a l’IVA del rebut de la llum del 21 al 10% i al de l’Impost Especial de l’Electricitat del 5,112 al 0,5%, també en el cas dels aliments hi va haver una rebaixa de l’IVA per una gran majoria de productes. Com el preu final de l’electricitat no ha parat de pujar en els tres últims anys el blindatge, baixant els impostos, no va ser tant efectiu com s’esperava.
Si hem fet aquesta anàlisi de l’habitatge, preus alimentaris i llum és perquè la despesa de les famílies de renda mitjansa i baixa, en aquests tres conceptes, és del 95% de la renda disponible segon l’esmentat Informe Social de Catalunya.
I què ha passat amb els salaris? Agafem igual origen, 2020, i el 2024 (no hi ha dades del 2025). A Catalunya el salari mitjà brut en aquest període va augmentar l’11,6%, molt per sota dels tres components del cost de la vida analitzats. El grup de treballadores/s de 16 a 25 anys tenia un salari mitjà brut mensual, l’any 2024, de 1.076,44€euros, per sota del salari mínim del mateix any que era de 1.076,44 (contractes temporals i a temps parcial expliquen el no arribar, la mitjana, al salari mínim). Sobraven motius per la convocatòria de la vaga general i el jovent té molts arguments per estar emprenyat.














