La campanya electoral del 29-N ja ha entrat en plena ebullició i els caps de files del PSC (Cristina Morón), ERC (Inés Granollers) i Junts (Isidre Gavín) a les terres de Lleida i el Pirineu i Aran van participar ahir en el primer debat polític, organitzat per LA MAÑANA i Cope Lleida. El debat va deixar moments de confrontació dialèctica entre els candidats en alguns dels temes que més preocupen els lleidatans com l’ús del català al Congrés, el sector primari o la crisi per l’habitatge. Gavín va retreure a Granollers que el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, és el primer que renuncia a defensar Catalunya i el català. “Només parla en castellà al Congrés. Ho veu tothom i ho intenteu tapar i li permeteu”, va etzibar Gavín, al que Granollers va contestar que “si Rufián parlant en català se solucionen tots els problemes socials que tenim a Catalunya, jo mateixa m’encarregaré que parli en català”, va afirmar.
Durant el bloc sobre el sector primari, Gavín va denunciar un presumpte “frau” generalitzat en els permisos de paternitat de temporers. Va dir que es “dona permís a temporers que tenen els seus fills als països d’origen i que després no cuiden el seu fill ni ajuden la seva dona. Es queden aquí i molts demanen treballar en negre. No hi ha ningú que ho controli i això ratlla la prevaricació”, va afirmar Gavín que va lamentar que van presentar una proposició no de llei al Congrés per posar-hi fi “i ara ens dieu fatxes, racistes i d’extrema dreta quan és una cosa que denuncien tots els sindicats agraris”. En aquest sentit, Gavín va acusar el govern espanyol “de finançar la poligàmia quan aquí està prohibida” perquè, segon va afirmar, després de 15 dies de donar-se d’alta en demanen un altre perquè diuen: “És que tinc quatre dones”. Granollers li va replicar recordant que el permís de paternitat “és un dret adquirit que ha costat molt”. La dirigent d’ERC va defensar que, si hi ha irregularitats, cal investigar-les i sancionar-les, però “sense criminalitzar” els treballadors estrangers. Morón, en to seriós, va reclamar a Gavín que aportés dades més “rigoroses i concretes” i el va acusar d’utilitzar un discurs més proper a la “dreta i l’extrema dreta espanyola i catalana”.
La situació de les infraestructures ferroviàries a Lleida i la crisi d’accés a l’habitatge van centrar la primera part del debat electoral. Morón va reconèixer les deficiències que pateixen els usuaris que cada dia han d’agafar el tren, però va reivindicar el Pla de Rodalies i va assegurar que la dotació inicial de més de 6.000 milions d’euros s’ha incrementat fins a superar els 8.000 milions, amb uns 3.000 milions ja en execució. Morón també va treure pit de la compra de 110 trens per renovar la flota de Rodalies. Gavín, ràpidament, va acusar els socialistes d’haver agreujat els problemes ferroviaris. “El que ha fet el vostre govern durant aquests vuit anys és que el servei vagi molt pitjor”, va retreure el candidat de Junts, que també va denunciar el deteriorament de l’alta velocitat i d’un model que prioritza Madrid.
Gavín va carregar contra Renfe, que va definir com una empresa “polititzada” i va reivindicar Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) com a exemple de gestió eficient. En aquest sentit, va recordar el model de la línia de la Pobla i va dir “que no és comparable el mal servei de Renfe amb el bon servei de Ferrocarrils”. Morón li va replicar que “no es pot comparar la xarxa de Ferrocarrils, que té 300 km, a Rodalies que és de 1.300”. Granollers va posar en dubte que l’adquisició de nous trens sigui suficient per solucionar els problemes, posant l’exemple de les 4 hores de trajecte entre Lleida i Terrassa perquè el tren no pot circular més ràpid per la falta de manteniment a les vies.
En matèria d’habitatge, Gavín va dir que en vuit anys “l’habitatge ha empitjorat radicalment”, i va proposar incrementar la promoció d’habitatge social, reduir la fiscalitat vinculada a la compra, facilitar l’accés dels joves a un primer habitatge, així com acabar amb l’ocupació en les primeres 48 hores.
Granollers, que va defensar la influència republicana amb el suport al PSOE a Madrid per “millorar la vida de la gent”, va dir que cal garantir l’habitatge “com un dret bàsic i no com un instrument d’especulació”, i va resumir la proposta republicana amb el principi d’‘una família, una casa’, que implica reduir impostos a les persones que adquireixen un habitatge per viure-hi i incrementar-los a aquells que compren immobles com a inversió. Morón va defensar les polítiques d’habitatge impulsades pel govern espanyol i la Generalitat, posant com a exemple la promoció per construir 50.000 habitatges a Catalunya o les actuacions a la Mariola i els Mangraners. Sobre la modernització dels Canals d’Urgell, Granollers va dir que no es pot exigir una inversió tan elevada a explotacions familiars, mentre que Gavín va avisar que no es pot plantejar amb els mateixos esquemes de finançament que fa quinze o vint anys. Morón, en canvi, va recordar que s’ha proposat un finançament 70% administració i 30% regants amb una dotació de 1.000 milions d’euros.
En matèria d’inversió a les carreteres, Morón va defensar els 209 milions la despesa en manteniment a la demarcació, xifra que Gavín va qualificar d’igual a “zero”. Al seu torn, Granollers va destacar l’encomana de gestió de 260 milions per millorar l’Eix Pirinenc, que va atribuir a la feina feta a Madrid, però va lamentar que Junts votés en contra del Consorci d’Inversions. Quant a l’amnistia, Junts va defensar la seva força negociadora per aconseguir que s’inclogués a tots els represaliats, un paper que també va reivindicar ERC mentre que el partit socialista va defensar la norma com una eina per recuperar la convivència a Catalunya. El debat que es va fer ahir a LA MAÑANA també es pot escoltar avui al web www.lamanyana.cat.
Recupera aquí el debat:
