A la manifestació de dimecres, havia una pancarta i es corejava el lema “volem viure, no sobreviure”. És tal qual; han apujat sous, salari mínim, pensions, beques i moltes més persones treballen però la vida s’ha encarit molt… Les guerres d’Ucraïna i d’Iran no són alienes a aquest increment: el gra, el petroli, el gas… tot plegat perquè al emperador dels EUA i el tsar rus els hi venia de gust ampliar territori o enriquir-se a costa de la ciutadania i no només la seva, sinó la de tot el món. Però el més indignant son els guanys estratosfèrics dels bancs i els de l’Ibex 35, guanys insultants per la ciutadania que en la seva majoria sobreviu i quan escoltes al senyor Garamendi en contra de la pujada de l’SMI, penses: Volen treballadors o esclaus? La pau social també es un salari digne per viure, no per sobreviure.














