És una pena però avui podríem estar celebrant que el gran artista lleidatà Màrius Carretero hagués fet 80 anys. Com tots sabem que la vida no és justa, el 26 de juliol de 2010, ja fa 16 anys, l’aquarel·lista ens va dir adéu de manera inesperada i prematurament mentre estava oferint una de les seves disteses xerrades sobre art a l’associació Aspid.
Una indisposició va afectar el seu gran cor portant-ho al Gran Hotel, on descansa en pau. Però el també músic, poeta, actor i director de teatre, que a més té una plaça amb el seu nom a Sant Ruf, davant d’on va viure molts anys, continua estant molt present per als seus familiars i amics que no oblidarem mai els bons moments compartits, gaudint de pas de la seva cultura i art.
Va formar part de la Nova Cançó, ja que la música va ser una altra de les seves grans passions que transmetia a totes les seves exposicions. En aquest sentit cal recordar que sempre ambientava la sala on exhibia els seus quadres amb una acurada selecció de composicions de tall clàssic.
Una altra de les seves debilitats va ser la gastronomia, situant-se a les estovalles dels sibarites amb millor gust. I és que a Màrius li agradava assaborir la vida en tots els sentits, com comentava amb la seva veu profunda i ferma. Sempre estava obert a tot tipus de propostes, exquisideses i sonoritats.
“La meva formació és essencial, tossuda i orgullosament autodidacta”, comentava sempre quan se li preguntava sobre ell i la seva obra artística amb col·leccions de llenços de delicada bellesa i tan elegants com ell mateix. Tots els homenatges que se li han fet són pocs. Sempre al nostre record… Oh yeah!
