El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre el dret a vot per a les properes eleccions del 29-N als fills i filles dels que prèviament van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda com a llei de nets, que són unes 190.000 persones, davant la proximitat dels comicis.
A diferència dels seus pares, nacionalitzats per la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i als quals el Suprem va suspendre cautelarment el dret a vot llevat que acreditessin ser descendents d’exiliats, els seus fills sí que podran votar.
La secció quarta del Contenciós ha denegat les mesures cautelars sol·licitades per Iustitia Europa i Vox en diverses interlocutòries, que compten amb el vot particular discrepant d’un dels seus sis magistrats, i el concurrent d’una altra jutgessa, que recolza la decisió però discrepa d’alguna argumentació.
El Suprem diu que no ha canviat de criteri i reconeix que “si es qüestiona la inscripció” al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) dels progenitors -al voltant de 163.000-, “en pura lògica caldrà fer-ho també dels seus fills”, que són fins i tot més: 189.678. Ara bé, subratlla que té “seriosos dubtes sobre la viabilitat de l’execució efectiva” de la suspensió cautelar del seu dret a vot -si ho acordés- a tres setmanes de les eleccions.
