La calor acumulada als oceans va arribar a nivells rècord el 2025, segons un informe preliminar de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicat aquest dilluns, coincidint amb l’arrencada de la COP 31 a Turquia. El nivell del mar també ha tocat sostre, en concret, aquest estiu, com a mínim des que van començar els registres el 1993. A la tendència a l’alça dels últims anys s’han sumat les conseqüències del fenomen d’El Niño. L’informe també constata un altre rècord en la concentració de gasos d’efecte hivernacle el 2025, i apunta a un nou màxim aquest any. En els nou primers mesos del 2026, la temperatura s’ha situat en 1,47ºC per sobre dels valors preindustrials i aquest any serà un dels quatre més càlids mai registrats.
Els últims quatre anys, del 2023 al 2026, són els quatre més càlids des que hi ha registres. L’informe preveu que l’episodi d’El Niño continuï accentuant la calor i empitjori els fenòmens meteorològics extrems fins ben entrat el 2027. De fet, els experts de l’organització creuen que l’episodi d’escalfament del Pacífic, que pot afectar bona part del planeta, farà augmentar la temperatura mitjana mundial.
El fenomen s’està intensificant des de l’agost i es preveu que al desembre sigui el més fort mai registrat. L’OMM recorda que El Niño pot fer pujar la temperatura mitjana mundial anual entre 0,1 i 0,2 °C, i que els seus efectes acostumen a ser més acusats l’any posterior a l’inici de l’episodi.
L’informe també constata que el desequilibri energètic de la Terra va assolir el 2025 el valor més alt des que es va començar a mesurar aquesta variable, el 1960. Les dades preliminars del període entre gener i juliol del 2026 apunten a un nou màxim. Aquest desequilibri es produeix perquè els gasos d’efecte hivernacle retenen quantitats de calor sense precedents i alteren l’equilibri entre l’energia que arriba del Sol i la que surt del planeta. Els oceans absorbeixen el 90% d’aquest excés de calor.
Pel que fa a la concentració de gasos d’efecte hivernacle, el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós van assolir nous màxims històrics el 2025. L’OMM assenyala que els episodis d’El Niño acostumen a provocar un repunt d’aquests gasos a l’atmosfera.
El nivell mitjà del mar a escala mundial també ha assolit el valor més alt des que hi ha registres. Durant els mesos de juny, juliol i agost del 2026 es van registrar els nivells més elevats per a aquests mesos des que van començar les mesures per satèl·lit, el 1993. L’OMM atribueix l’augment a la pèrdua de gel de les glaceres i els mantells de gel, així com a l’expansió de l’aigua quan s’escalfa. També apunta que el repunt d’aquest estiu podria reflectir canvis associats a l’inici d’El Niño, com el desplaçament de les precipitacions de les zones terrestres cap a l’oceà a la part occidental del Pacífic tropical.
Més fenòmens extrems i impactes
L’organització alerta que els fenòmens meteorològics extrems tenen conseqüències cada vegada més greus per a les persones i les economies. A Europa, les onades de calor, la sequera i els incendis forestals van provocar, segons les estimacions preliminars, més de 30.000 morts per excés de mortalitat. A més, es van batre rècords nacionals de temperatura en almenys vuit països, amb repercussions importants en l’agricultura, l’energia i el transport.
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha advertit que «hem entrat en una nova era de fenòmens climàtics extrems». «Els dirigents han d’actuar amb seriositat reduint ràpidament les emissions, accelerant una transició justa cap a la fi dels combustibles fòssils i proporcionant el finançament i la protecció que necessiten els països vulnerables», ha subratllat.
La secretària general de l’OMM, Celeste Saulo ha alertat que el fenomen d’El Niño i l’estat del clima mundial aquest 2026 estan donant «un nou significat a l’expressió sortir-se del gràfic». «Estem contribuint a fer que el temps sigui més extrem i El Niño multiplicarà els riscos. Les onades de calor, els ciclons tropicals i les tempestes s’estan intensificant a un ritme més ràpid del que es preveia amb les dades històriques de referència», ha remarcat.
L’informe preliminar es basa en les dades disponibles fins al setembre del 2026 i s’ha publicat coincidint amb la primera jornada de la COP31 a Antalya. La versió definitiva de l’estudi es publicarà el març del 2027.
