El Tribunal Suprem ha confirmat una condemna de 4 anys de presó per a un home acusat d’abusar sexualment de la seva filla de 13 anys a Lleida. La Sala Penal ha desestimat el recurs de cassació de l’acusat i avala la sentència de l’Audiència de Lleida. Els fets van tenir lloc durant la nit del 12 de setembre de 2021 al domicili familiar. Segons els fets provats, la menor havia demanat al pare diners per comprar material escolar i l’home va aprofitar l’ocasió per posar-se damunt seu mentre estava estirada al llit, fer-li petons a la cara, tocar-li els pits per sobre del pijama i fregar el seu cos contra el de la filla. La menor li va demanar que marxés i, tot seguit, va avisar la mare, que dormia en una altra habitació amb l’altre fill.
L’Audiència va condemnar l’home pels abusos a la filla, però el va absoldre d’agressió sexual continuada contra la seva parella, que l’acusava d’obligar-la a mantenir relacions sexuals sense consentiment. La Fiscalia demanava 14 anys de presó per aquests fets i 5 més pels abusos a la menor. La sentència també va imposar a l’home 5 anys de llibertat vigilada, la prohibició d’apropar-se a la filla i comunicar-s’hi durant 5 anys, la inhabilitació per exercir la pàtria potestat durant la condemna i una indemnització de 6.000 euros. El TSJC va confirmar la resolució l’abril del 2023.
En el judici, celebrat el novembre del 2022, la menor va declarar que l’home «no feia coses d’un pare normal». Per la seva banda, el processat va negar totes dues acusacions i va al·legar que la mare l’havia denunciat falsament per obtenir diners i havia influït en la filla. Els professionals de l’Equip d’Atenció a la Víctima (EATAV), que van escoltar la declaració preconstituïda de la menor, van descriure el seu relat com a «detallat, ric i contextualitzat», amb una estructura lògica. En canvi, van expressar dubtes sobre el testimoni de la mare, que van qualificar de genèric i amb poc contingut.
En la resolució dictada a principis d’octubre, el Suprem considera que la declaració de la menor té prou consistència per desvirtuar la presumpció d’innocència. El tribunal destaca que es va mantenir estable al llarg del procediment i que l’informe psicològic la va considerar «compatible amb una experiència viscuda», tot i que no en podia certificar la veracitat. També assenyala que les observacions de la mare aquella nit aporten corroboració externa, encara que no va presenciar directament els abusos.
El Suprem rebutja igualment que l’absència de lesions en el reconeixement mèdic contradigui els fets provats, ja que els tocaments es van produir per sobre de la roba. Finalment, assenyala que l’absolució de l’home per les agressions sexuals que li atribuïa la parella no implica que la mare mentís sobre els abusos a la filla. Per tot plegat, desestima el recurs de cassació i confirma la condemna, amb imposició de les costes judicials a l’acusat.
