La UdL va acollir ahir la jornada ‘Sixena, la Franja i Catalunya. Les claus històriques d’una relació’ amb l’objectiu d’aportar rigorosament les dades necessàries per entendre el conflicte pels béns del Monestir de Santa Maria de Sixena. La sessió, va desenvolupar-se a través d’una programació de conferències d’experts en història, art i conservació.
El conflicte de Sixena consisteix en una llarga disputa legal i patrimonial entre Catalunya i l’Aragó per la propietat de les pintures murals i les obres d’art del monestir de Vilanova de Sixena. En el marc de la Guerra Civil, després d’un incendi, la Generalitat va traslladar les obres per salvar-les de la destrucció. Fins al 1995 Sixena va pertànyer al bisbat de Lleida i algunes de les peces van passar a ser del MNAC i del Museu Diocesà quan va tancar el monestir. Els béns ja es van portar a l’Aragó en plena aplicació de l’article 155 en compliment d’una sentència però les pintures murals són al MNAC. El Tribunal Suprem va emetre una sentència el maig de 2025 que n’obliga l’entrega a l’Aragó.
En aquest context, la sessió matinal que va inaugurar la trobada va anar a càrrec de Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval de la UdL qui va donar a conèixer l’evolució històrica de la frontera, des dels antecedents medievals fins a la delimitació territorial actual. “La zona de Sixena era en el moment un territori que estava sota la capitalitat de Lleida”, va dir Sabaté.
Durant la tarda, l’historiador de l’art i professor de la UdL Alberto Velasco va impartir la ponència ‘L’art de la Franja i Sixena. Les raons d’un conflicte’. Velasco va destacar la importància de tractar aquest conflicte des de diferents disciplines per entendre’n tota la seva complexitat, “tot plegat és un cas que ultrapassa l’àmbit estrictament patrimonial i s’endinsa en una sèrie de terrenys paral·lels des de la política, fins a la justícia i també el vessant acadèmic”, va dir.
Velasco també va moderar la taula rodona que tancava la jornada en la qual es va donar a conèixer rigorosament la definició de la pintura al fresc, les claus de la seva conservació i la viabilitat del seu trasllat amb Montserrat Pagès, Pere Rovira, i Josep Minguell.
Al llarg de la jornada també es va debatre sobre la dimensió sociolingüística del conflicte, el futur de la llengua catalana a la Franja i si el fet que les obres es conservessin al Museu Diocesà de Lleida en justifica la propietat.
Sessió: No iniciada
