La guitarra és l’instrument més universal i qui la va inventar es va inspirar segurament en el cos d’una dona perquè la silueta de totes dues és molt semblant. De fet, molts famosos guitarristes de diferents estils es confessen tan enamorats o més de les seves guitarres que de les seves dones.
Òbviament, la comparació d’aquest instrument amb les formes femenines corresponen generalment a temps de joventut, llevat d’excepcions. Un gran amic em va comentar que com tractis la teva guitarra, així tractaràs les dones. I una amiga no va dubtar a assegurar-me que la guitarra és com la dona, per això no qualsevol sap tocar-la.
Tant la dona com la guitarra, si l’abraces amb afecte i la toques suaument ella tindrà un so com a resposta. Si la toques amb passió, així respondrà. I el millor de tot, la dona, així com la guitarra, necessita ser tocada perquè soni. També és clar que mai t’oblidaràs de la primera que vas tenir i que, a més, no es presta a ningú.
Tots aquests arguments són també perfectament extensibles a l’home, si es prefereix, amb algun altre instrument que no cal esmentar per obvi i que cadascú pot escollir el seu lliure albir. La veritat és que la dona és com la bona música: cal saber tocar-la, cal saber escoltar-la, cal saber apreciar-la, cal comprendre’n els alts i els baixos, i sentir-la com t’omple d’alegria només amb la seva presència.
Però també es pot aplicar a la inversa, per la qual cosa estem a les mateixes. Per això, cal parlar de persones sense importar el sexe encara que hi hagi cançons amb inclinació clara. En qualsevol cas, a mi m’agraden les guitarres, m’agraden les dones, m’agrades tu… Oh yeah!
