Avui t’acomiadem, Francesc. Simple però terrible. Ahir, pensant en tu, vaig tornar a caminar per la nostra estimada Horta, prop de casa teva, que ara abandones, tot i que quedaran els records, els sentiments i tota la feina feta, que és enorme. També quedarà la Núria, la meitat d’un magnífic tàndem. La cuidarem, no et preocupis. Fa molts anys que ens coneixíem (maleït pretèrit imperfecte) i, sense tenir massa contacte, sempre has estat afable i proper. Gràcies a tu i a altres prohoms (i dones) pagesos he après a estimar i valorar l’Horta de Lleida. Fa poc, em vas convidar a la presentació del teu llibre ‘Les mans de l’Horta’ dedicat a les dones pageses i amb referències a la mare. Ho desconec, però segurament aquest llibre era un adeu premeditat. En tot cas, has d’estar molt orgullós de la feina feta, ja sigui de la queixa per arreglar un camí atrotinat, de la batalla per defensar els pagesos i la terra, de la bogeria per recordar les bruixes del Pont del Boc, de l’aventura de tirar endavant un preciós camp d’espígol i, finalment, de la lluita contra la leucèmia. Sempre fort i valent, has plantat cara a la malvada malaltia, que malauradament sovint guanya la partida. Avui t’acomiadem, però no t’oblidem, amic Francesc Rosselló.
Sessió: No iniciada
