Un ciberatac ja no suposa únicament un risc per a la seguretat de les dades, sinó que pot comprometre el funcionament habitual d’una organització, interrompre processos i dificultar el desenvolupament de la seva activitat.
En aquest context, la ciberseguretat s’ha convertit en un element cada vegada més rellevant per a empreses i institucions, especialment per a aquelles que gestionen grans volums d’informació sensible o la seva activitat depèn dels seus sistemes tecnològics.
L’amenaça digital creix a Espanya
Les dades del Ministeri de l’Interior reflecteixen la dimensió que ha adquirit aquesta problemàtica a Espanya. Els ciberdelictes han passat dels 92.716 fets coneguts registrats el 2016 als 488.426 comptabilitzats el 2025, la qual cosa suposa un increment del 427% en menys d’una dècada. Només entre el 2024 i el 2025, el nombre de casos va augmentar un 5,1%, des dels 464.801 registrats l’any anterior.
El creixement de la cibercriminalitat també es reflecteix en el seu pes dins del conjunt de delictes registrats al país. El 2025, els ciberdelictes van representar el 19,8% del total d’infraccions penals conegudes per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, de manera que pràcticament un de cada cinc delictes registrats va estar relacionat amb l’ús de tecnologies digitals.
El sector sanitari, davant el repte de protegir informació especialment sensible
Dins d’aquest escenari, el sector sanitari presenta unes característiques que fan de la ciberseguretat una qüestió especialment rellevant. Hospitals, centres de salut i altres organitzacions sanitàries gestionen diàriament històries clíniques, informes mèdics, resultats de proves diagnòstiques i altres dades personals la protecció de les quals resulta fonamental, al mateix temps que depenen dels seus sistemes tecnològics per a garantir el desenvolupament de la seva activitat.
La ciberseguretat sanitària ha de protegir la confidencialitat i la integritat de la informació, a més de contribuir a preservar la continuïtat dels serveis. Davant del phishing, els accessos no autoritzats, les filtracions o el ransomware, és necessari combinar tecnologia, formació i capacitat de prevenció, resposta i recuperació.
La preocupació per la seguretat d’aquests sistemes no respon únicament al risc que la informació pugui ser sostreta o filtrada, sinó que un atac també pot comprometre durant hores o fins i tot dies l’accés a informació necessària per a desenvolupar l’activitat assistencial, dificultant el treball dels professionals i alterant el funcionament habitual dels centres.
Davant aquest escenari, les organitzacions sanitàries han d’abordar la ciberseguretat des d’una perspectiva integral, combinant solucions tecnològiques amb protocols d’actuació i mesures destinades a reduir els riscos associats a l’ús quotidià dels sistemes digitals. La identificació de vulnerabilitats, l’actualització de les eines i la formació dels professionals són alguns dels elements que contribueixen a reforçar aquesta protecció.
