Les dones del món rural reivindiquen el paper que duen a terme i denuncien la desigualtat que pateixen respecte als homes. Amb aquest objectiu, aquest dimarts Vacarisses (Vallès Occidental) acull un congrés per posar en comú situacions i experiències, i crear les bases per a l’impuls d’una Agenda de Dones del Món Rural. L’objectiu és incidir en la presa de decisions polítiques al sector primari i combatre dificultats específiques que afecten el col·lectiu, com l’accés als recursos, la representació institucional, el reconeixement del treball de cures o la participació en els espais de decisió. Les dones del món rural es reivindiquen com el pal de paller de les explotacions al llarg dels segles i denuncien una invisibilització històrica.
El Casal de Cultura de Vacarisses acull durant tot aquest dimarts la primera edició del Congrés de dones del món rural, que reuneix una setantena de persones per radiografiar la seva situació i establir un full de ruta a seguir. La proposta vol observar com s’actua en l’àmbit internacional, amb l’exemple de la Red de Fondos Ambientales de Latinoamérica y el Caribe (RedLac), i que, entre altres aspectes, treballa perquè les dones rurals tinguin un tracte digne per la seva feina.
Amb la mirada posada a Catalunya, i concretament l’àmbit de Barcelona, el congrés vol fer una mirada àmplia al paper de la dona rural, des del mar fins al bosc, així com les iniciatives polítiques que s’estan duent a terme des de l’administració. Tot plegat ha de desembocar en un espai de reflexió i debat que permeti traçar una Agenda de Dones del Món Rural: «Volem que tothom que estem participant en aquest congrés, ja sigui ponents, ja sigui gent que vingui motu proprio, d’entitats de l’administració local, ens unim i puguem reflexionar i debatre sobre quines necessitats hi ha en aquest àmbit, perquè d’alguna manera les dones del món rural segueixen invisibilitzades», explica Clara Dachs, Tècnica de la Secció d’Innovació i Transversalitat de Gènere Interseccional de la Diputació de Barcelona.
L’objectiu és abordar les necessitats específiques sobre la manca de comunicació, el despoblament o el relleu generacional, entre d’altres, i que la Diputació tingui un decàleg amb una priorització de necessitats del sector. «Cal ser conscients que les dones també són propietàries de terrenys, propietàries de boscos, però no estan en les primeres files de les associacions de l’àmbit», afegeix Dachs, que assenyala que cal treballar des dels municipis per donar resposta a les seves necessitats, com ara que hi hagi espais de cures públics.
El «pal de paller» del món rural
Una de les dones que participa d’aquest debat és Carme Plana, actual presidenta de Ramaderes de Catalunya i dona implicada en diversos moviments per reivindicar el talent femení en el sector primari. «És un món molt masculinitzat, però estem trencant estereotips i el sostre de vidre», es felicita.
Dachs comparteix aquesta visió, posant en relleu que totes les organitzacions vinculades amb l’àmbit del sector primari o de l’àmbit de la ruralitat estan encapçalades principalment per homes: «S’invisibilitza que hi ha moltes dones que també estan treballant al sector, que també són propietàries de masos o de terrenys».
Segons dades del sector, només el 22% de la superfície agropecuària a Catalunya està en mans de dones. A més, en la majoria de casos es tracta d’explotacions petites. A més, en els espais de poder, la presència de dones és del tot testimonial i només un 3% de les associacions o cooperatives agràries estan presidides per dones.
En una visita de l’ACN a la seva explotació de Vallgorguina (Vallès Oriental), Plana admet que «de mica en mica» s’estan fent passes perquè es reconegui el paper cabdal de les dones en el món rural. La sensibilitat femenina o el treball en xarxa són alguns dels valors que en destaca.
Des de ja fa uns anys, Carme Plana ha agafat les regnes d’un llegat familiar de segles. És la primera dona de la família que es posa al capdavant de la granja, però en reivindica les avantpassades i el conjunt de dones del món rural com el «pal de paller» de les explotacions al llarg dels anys: «Les dones sempre hi ha estat, però eren a l’ombra».
Per la seva banda, Dachs també exposa el doble greuge que afronten les dones del món rural que s’encarreguen de les cures, però a més a més han de tirar endavant totes les seves feines en el sector primari o altres feines en territoris rurals que són més precaris. «És un greu perjudici vers les dones, perquè han de combinar aquesta doble feina, una invisibilitzada i no remunerada, i l’altra més remunerada, però també invisibilitzada, és una doble motxilla i una doble discriminació», denuncia. Un perjudici, diu, que s’ha d’abordar a través de l’agenda que ha de sorgir del congrés.
Reivindicacions globals
Més enllà de la mirada femenina, les dones del món rural defensen també reivindicacions comunes d’un sector primari «molt compromès» econòmicament. L’increment de costos o l’excés de burocràcia, detalla Plana, fa encara més difícil que el mercat català sigui «competitiu» a escala global. «S’estan perdent moltes explotacions», alerta.
La ramadera detalla que moltes empreses del sector tanquen i d’altres, fins i tot, no han acabat d’arrencar mai per problemes derivats de la burocràcia. En el cas de Can Plana, la granja de Vallgorguina que gestiona la família Plana des de fa diverses generacions, la diversificació del negoci ha estat determinant per poder «sobreviure».
Ramaderia, agricultura, gestió forestal i turisme rural
Can Plana, ubicada en una de les portes d’entrada al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, es dedica a la ramaderia, l’agricultura, tenen un projecte de silvopastura per fer gestió forestal i n’extreuen també llenya i suro. A més, des dels anys 90 disposen també d’una aula de treball rural des d’on s’organitzen visites regularment.
Carme Plana detalla que aquesta visió dels seus pares per diversificar el negoci ha estat la «sortida» a les penúries, diu, que travessa el sector primari. La ramadera, a més, en reivindica la tasca social vinculada a la prevenció d’incendis: «Els animals s’alimenten del territori, ajuden a mantenir els espais oberts i s’afavoreix la biodiversitat».
