Quan la llibertat d’expressió ja pertany a la història, quan les llibertats s’esfumen i quan les esperances es van perdent, els polítics sotmeten el poble a unes lleis que no tenen res a veure amb la justícia. De la repressió franquista s’ha passat al desencís democràtic.
Aquella dama atractiva, seductora i desitjada anomenada democràcia s’ha convertit en una puta lletja, odiosa i indesitjable. Tot és un robatori a l’indefens ciutadà, però ja no és dissimulat, sinó descarat. És clar que els ‘Masters Of Puppets’ que canten Metallica han canviat la cita bíblica de “ganarás el pan con el sudor de tu frente” per la de “ganarás el pan con el sudor del de enfrente”.
Les noves (de)generacions es trobaran amb tot aquest ‘pastís’ putrefacte si abans no se’n va tot al ‘carajo’. Això no ho arregla ni déu ni superman. Malauradament no és estrany que cada cop hi hagi més bojos que portin per l’amargor a la gent de bona fe. Lamentable.
Anem de mal en pitjor i cal anar amb compte perquè qualsevol cosa que es digui o es faci pot anar en contra de la llei, d’aquelles que s’inventen sense sentit i que conviden a defecar-s’hi, dit amb un verb més fi però igual de comprensible. Hem anat del ‘Prohibit prohibir’ d’abans al ‘Tot està prohibit’. Res no és veritat, tot és mentida. El cas de Ceuta no té fi, la pujada dels carburants cada cop és més alarmant i la borsa de la compra s’ha posat pels núvols.
Però aquí es passa de tot. Les multes omplen les arques, hisenda segueix robant a plaer i els bancs no es queden enrere, mentre els mitjans informatius continuen manipulant les notícies al so dels tambors del poder. “No mires a los ojos de la gente, dan miedo, siempre mienten”, cantaven Golpes Bajos. És més encertat cagar-se en la llei que no en déu, perquè si ho fas en aquest últim i és al cel la força de la gravetat farà que aquesta merda et caigui damunt del teu cap.
Per això, millor cagar-se en la llei que no en déu… Oh yeah!
