Tot té un final, també les històries d’èxit, i dissabte vaig ser testimoni d’un altre comiat, el dels valencians La Fúmiga, que han entonat el seu ‘Tot s’acaba’ en una sèrie de concerts a Barcelona. Dissabte, tot estava pendent de la meteorologia, i vaig empatitzar amb el neguit de la pagesia per haver de viure sempre pendent d’un temps molts cops imprevisible. Amb avisos d’alerta activats des de feia dies, a casa ja teníem la mosca darrere l’orella que el desplaçament a Barcelona per anar al concert s’acabaria complicant. Dissabte al matí, Protecció Civil va avisar que la situació passava a nivell vermell al Barcelonès i altres comarques per previsió d’intensitat de pluges al vespre-nit-matinada, que a la tarda hi llançarien una Es-Alert als mòbils i que aconsellaven restringir la mobilitat. A Lleida estant, el risc era doble. D’una banda, el físic, el de ficar-se enmig de l’aiguat; de l’altra, l’anímic, la possibilitat de fer el viatge i que el concert s’acabés suspenent. Ens hi vam arriscar i ens va sortir bé: una bona posada en escena, un ritme frenètic i una emotivitat que els músics van saber transmetre a un públic entregat que omplia el Sant Jordi Club. I a la sortida, un aiguat com molts altres, menor que el que vam patir ahir a bona part de l’A-2 de tornada cap a Lleida. No discutiré pas el benefici de les Es-Alert, però potser que defineixin quins són els protocols a seguir en funció de cada nivell: classes suspeses o no; teletreball o presencial; espectacles ajornats o no, etc. Tothom ho agrairia i viuria la situació sense la incertesa i nervis que vam patir nosaltres. A més, vaig voler fer passar l’angoixa amb una cervesa durant el concert i vaig acabar afegint-hi una dosi d’indignació. 13,5 euros per mig litre. Quin abús!
Sessió: No iniciada
