El papa Lleó XIV ha tornat a la seva residència al Vaticà després de l’operació que li van fer a l’Hospital Policlínic Gemelli de Roma per extirpar-li el lòbul inferior del pulmó dret, on s’havia detectat un nòdul cancerós. La demostrada relació entre el càncer de pulmó i el tabac ha provocat especulacions sobre si el papa Lleó XIV és o havia estat fumador. No hi ha cap evidència que fos així i si ho hagués estat no seria ni una raresa ni una excepció. Hi ha casos documentats de papes fumadors. Joan XXIII era un fumador contumaç que podia consumir un paquet diari, com va recollir un reportatge de El País. Benet XVI fumava Marlboro. De forma esporàdica es fumaven un havà Pius X i Pius XI. Més estranya era la coneguda afició al rapè de Benet XIV i Pius IX, segons informacions del Catholic Word Report i de L’Osservatore Romano. En l’escalafó inferior, era coneguda l’afició al tabac de picadura del cardenal Tarancón. El prelat no tenia cap problema a aparèixer en reunions eclesiàstiques amb un havà a la mà. Va morir d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica i una insuficiència respiratòria aguda. El tabac era un vici tolerat als capellans. En canvi, estava molt mal vist a les dones. Una dona fumadora s’associava a una vida dissoluta. Un capellà fumador podia donar classes amb el cigar a la boca tota l’estona. Recordo especialment mossèn Torrelles i mossèn Roigé, del col·legi Episcopal, sempre vinculats al fum. Als exercicis espirituals, l’única intemperància tolerada era fer algun cigarret. Importava més la salut de l’ànima que la del cos.
Sessió: No iniciada
