Lleida opta a ser la Capital Europea del Voluntariat el 2028. Per aquest motiu, el paer en cap, Fèlix Larrosa, i el regidor de Participació, Roberto Pino, van anar fins a Brussel·les a defensar la candidatura. L’alcalde de Lleida va remarcar que la ciutat “té un teixit associatiu referent”, sent aquest un dels motius pels quals hauria de ser escollida.
Segons l’estudi sobre el teixit associatiu elaborat per la UdL i l’Ajuntament de Lleida, la ciutat compta amb 850 entitats registrades. Aquesta dada, va indicar Larrosa, suposa una entitat cada 1.000 persones. La radiografia del teixit associatiu ha analitzat 30 entitats de voluntariat, 60 associacions, 400 persones voluntàries i 120 socis i sòcies, generant una informació fins ara inexistent a escala local. Aquesta eina ha permès quantificar l’impacte social de les entitats i identificar tant les fortaleses com les oportunitats de millora del model lleidatà de participació.
L’equip representant de la candidatura va reivindicar també la “capacitat real de mobilització ciutadana”. Actualment, la ciutat compta amb prop de 3.000 persones voluntàries actives i un teixit associatiu d’unes 27.000 persones, l’equivalent a prop del 20% de la població. A més, les entitats de voluntariat atenen al voltant de 25.000 persones. L’estudi també mostra que el 70% del voluntariat que hi ha en una entitat són dones. El document, d’altra banda, posa èmfasi en què cal fer un relleu generacional i intentar captar joves per continuar amb les tasques.
Un altre dels punts forts de la candidatura explicat per Larrosa i Pino va ser la “transformació” del Palau de Vidre en el Palau d’Entitats. Durant l’exposició van destacar la importància d’aquest equipament en el pes associatiu lleidatà. Finalment, van valorar el treball i la instauració en la societat de la Xarxa Solidària de Lleida.
Sota el lema “El voluntariat de totes per a totes”, la candidatura competirà contra Odder (Dinamarca), Pilsen (Txèquia) i Reggio Emilia (Itàlia), i la decisió se sabrà el pròxim mes de desembre.
