El Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida va inaugurar ahir l’exposició ‘Club 49: La modernitat vigilada’. L’obra recupera gairebé 300 mostres de l’activitat de l’associació cultural que entre el 1949 i el 1970 va incentivar l’art d’avantguarda de forma multidisciplinària. La mostra, que estarà disponible fins al 31 de gener, reivindica la xarxa de la petita burgesia catalana que, en connexió amb intel·lectuals i artistes vetllava per reconstruir la cultura catalana amb activitats semiclandestines a causa de la censura de la dictadura franquista.
L’exposició té un antecedent directe en la mostra ‘Miró-ADLAN’, un arxiu presentat el 2021, que segons el comissari Joan Maria Minguet, “va obrir la porta a estudiar la continuïtat de la xarxa cultural”. Però cal tenir en compte la diferència contextual, ja que el Club 49, exercia la seva tasca durant la postguerra, on els artistes havien de trobar escletxes alternatives per desenvolupar les seves activitats vinculades a la modernitat.
‘Club 49. La modernitat vigilada’ presentava, segons la comissaria Muriel Gómez, una dificultat inicial: “condensar i mostrar tot el material”, en aquest sentit, cal destacar que l’associació estava formada per “aproximadament unes 60 persones sòcies procedents d’àmbits professionals diversos”, des d’escriptors a fotògrafs a artistes. L’heterogeneïtat dels socis del Club 49, es va veure reflectida en les més de 500 activitats que van organitzar, com recitals, projeccions cinematogràfiques, propostes de dansa i jazz i també exposicions d’artistes.
La mostra recollida al Morera, dona a conèixer l’ampla programació del club a través d’obres d’artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies, fotografies que reconstrueixen l’activitat o litografies, entre altres formes expositives.
El recull del Morera és, segons el director, Jesús Navarro Guitart, “una declaració de principis i alhora una exposició de construcció de país que trenca el sostre del museu”. Al seu torn, la regidora de Cultura i de Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, va voler destacar la rellevància de la mostra “que arriba en un moment imprescindible en què, un altre cop, es torna a qüestionar les nostres llibertats i es posa damunt la taula la fragilitat de la democràcia”.
