L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha aconseguit desobstruir la vena que transporta la sang de l’intestí i la melsa cap al fetge en 12 dels 24 infants tractats des del 2018 mitjançant una tècnica pionera que evita haver de practicar una cirurgia oberta. El procediment, que es fa amb dues petites punxades i amb l’ajuda de catèters, permet restablir la circulació sanguínia i prevenir complicacions greus, com hemorràgies digestives. A diferència de la cirurgia tradicional, que pot requerir una setmana d’ingrés hospitalari, amb aquesta tècnica la recuperació és de menys de 24 hores. Els especialistes asseguren que els resultats estan millorant amb l’experiència i que en els casos més recents el percentatge d’èxit està arribant al 70%.
La vena porta és l’encarregada de transportar la sang procedent de l’intestí i la melsa cap al fetge, on es filtren i processen diverses substàncies. Quan aquesta vena queda obstruïda per un coàgul, la sang no pot circular amb normalitat i busca camins alternatius. Això provoca un augment de la pressió sanguínia, conegut com a hipertensió portal, que pot comportar un engrandiment de la melsa, una disminució de les plaquetes i l’aparició de varius a l’esòfag i l’estómac que poden acabar provocant hemorràgies greus.
El cap de secció d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de Vall d’Hebron, Jesús Quintero, ha explicat que, a diferència dels adults, en què la hipertensió portal acostuma a estar relacionada amb la cirrosi, en els infants sovint està causada per una trombosi de la vena porta. Entre els factors de risc hi ha la prematuritat, les alteracions de la coagulació i la col·locació de catèters a través del cordó umbilical durant els primers dies de vida.
Segons Quintero, aquesta obstrucció pot passar desapercebuda durant anys i manifestar-se per primera vegada a la preadolescència o l’adolescència, habitualment entre els 10 i els 15 anys, quan es produeix una hemorràgia digestiva. L’hospital disposa actualment d’un protocol de seguiment amb ecografies dels nadons als quals s’ha col·locat un catèter umbilical per detectar possibles trombosis abans que provoquin complicacions.
Dues punxades en lloc d’una cirurgia abdominal
Fins ara, una de les principals alternatives per restablir la circulació sanguínia era una intervenció quirúrgica complexa, coneguda com a derivació de Rex, que consisteix a crear una nova via perquè la sang arribi al fetge. El cirurgià pediàtric José Andrés Molino ha explicat que aquestes operacions requereixen obrir l’abdomen i, en alguns casos, extreure una vena d’una altra part del cos del pacient per construir aquesta nova connexió. Són intervencions de diverses hores, amb un risc important de sagnat, que habitualment comporten uns dies a la unitat de cures intensives i almenys una setmana d’hospitalització.
La nova alternativa utilitza tècniques de radiologia intervencionista. Segons ha explicat la cap de secció d’aquesta especialitat a Vall d’Hebron, Mercedes Pérez, els metges fan dues petites punxades, una a través de la melsa i una altra a través del fetge. Amb l’ajuda d’imatges radiològiques introdueixen uns tubs molt fins, anomenats catèters, fins a arribar a la vena obstruïda. Un cop localitzada, intenten reobrir-la amb petits balons i hi col·loquen una pròtesi metàl·lica, coneguda com a stent, que ajuda a mantenir el pas de la sang.
El procediment dura habitualment entre dues i tres hores i requereix anestèsia general, però evita les grans incisions de la cirurgia convencional. Pérez ha destacat que, quan acaba, l’infant només presenta dues petites ferides als punts d’entrada dels catèters i que la recuperació es pot completar en menys de 24 hores.
Quintero ha remarcat la magnitud del canvi que representa aquesta tècnica respecte de les operacions tradicionals. Ha explicat que, quan van presentar els primers resultats en fòrums internacionals d’especialistes, alguns professionals es mostraven incrèduls davant la possibilitat de resoldre amb un procediment tan poc invasiu una malaltia que fins aleshores requeria cirurgies de gran complexitat.
La meitat dels pacients eviten passar pel quiròfan
Des del 2018, Vall d’Hebron ha tractat 24 pacients d’entre un any i mig i 18 anys, amb una edat mitjana de vuit anys. La tècnica ha permès reobrir la vena porta en 12 casos i, d’aquests, 10 mantenen actualment la vena oberta.
Pérez ha reconegut que el percentatge global d’èxit, del 50%, pot semblar modest, però ha subratllat que significa que un de cada dos infants pot evitar una operació complexa. A més, ha explicat que els resultats estan millorant amb l’experiència i que en alguns dels casos més recents ja s’estan assolint percentatges d’èxit de fins al 70%.
Quan no s’aconsegueix reobrir la vena, el procediment també aporta informació detallada sobre la circulació sanguínia del pacient, que permet als cirurgians planificar millor una possible intervenció posterior.
Els especialistes han remarcat que es tracta d’una tècnica d’una gran dificultat, que requereix professionals molt experimentats. Quintero ha assegurat que només tres o quatre centres del món fan aquest tipus d’intervencions. Pérez ha explicat que Vall d’Hebron està col·laborant amb un hospital de Madrid perquè també pugui desenvolupar el procediment.
L’hospital rep pacients d’altres comunitats autònomes, ja que es tracta d’una patologia poc freqüent que requereix equips altament especialitzats. Els metges no han pogut concretar-ne la incidència a Catalunya o a Espanya perquè no hi ha registres prou complets.
Una pacient que va tornar a fer vida normal l’endemà
Durant la roda de premsa també ha intervingut Maria José, una pacient que va ser tractada a Vall d’Hebron després de patir una hemorràgia digestiva als 12 anys. La noia, que viu al País Basc, no havia presentat cap símptoma fins que va començar a vomitar grans quantitats de sang, una situació que ha explicat que la va espantar molt.
Després de ser atesa inicialment a Vitòria i posteriorment a l’Hospital de Cruces, a Bilbao, va ser derivada a Vall d’Hebron per rebre el tractament. El seu pare, Alexander Correa, ha explicat que la recuperació va ser pràcticament immediata i que l’endemà de la intervenció ja es trobava bé.
Des d’aleshores, la jove ha pogut fer vida normal i no ha patit noves complicacions, tot i que continua prenent medicació anticoagulant. El seu cas exemplifica, segons els especialistes, els beneficis d’una tècnica que permet tractar una malaltia potencialment greu amb una intervenció molt menys agressiva que la cirurgia tradicional.
