L’amic Jordi Curcó i Pueyo, en qualitat de president de l’Agrupació Lleidatana de Pessebristes, ha fet novament gala del seu esperit crític i ha destapat la discordança entre la llegenda dels fanalets de sant Jaume i la lletra de la cançó que es canta cada any durant la professó que honora l’apòstol entre lluminàries. La tornada de la corranda fa així: “Sant Jaume ve de Galícia, sant Jaume ve d’Aragó… i a Lleida va deixar estesa la fe de Nostre Senyor”. Si sant Jaume es va clavar una punxa al peu a Lleida, anava o venia de Galícia i l’Aragó? Semblaria més lògic que si va arribar des d’Orient a la Península per anar cap a l’Aragó i Galícia, primer passés per Lleida, on es va clavar la punxa i on van baixar del cel uns àngels que el van il·luminar amb uns fanals perquè es pogués extreure l’aresta que l’impedia caminar. Això voldria dir que la lletra dels fanalets indueix a error. Tota aquesta empescada l’ha escrit Curcó a la revista de la Casa de Aragón de Lleida amb motiu de les festes del Pilar. L’expert en cultura popular lleidatana s’ho fa venir bé per afirmar que la tradició dels fanalets ens agermana amb la tradició del Pilar. Certament, diu la tradició que la Verge es va aparèixer a sant Jaume damunt d’un pilar a Saragossa per animar-lo a no defallir en la prèdica de la bona nova. Cal suposar que a més del desànim per la indiferència dels aragonesos, sant Jaume ja anava tocat per la punxa de Lleida, fet que ratificaria la teoria de Curcó que el patró de la Hispània va passar primer per Lleida. Les llegendes ho serven tot.
Sessió: No iniciada
