Més enllà dels grans tenidors i dels qui lloguen pisos sense especular, el pes de la regulació del mercat de l’habitatge ha de recaure en l’Estat, que ha de construir habitatge social per als qui el necessiten i no poden pagar. El problema no se soluciona amb dos decrets que no donen resposta global. Se soluciona invertint i intervenint tal i com diu la Constitució. Convocades les eleccions i la vaga generals, alguns ajuntaments corren a comprar edificis per construir habitatges. La por d’un esclat social als carrers que ja ha començat els obliga a moure fitxa. La joventut ha pres les regnes de les mobilitzacions, passant la mà per la cara a partits i sindicats. Els joves han de protestar i lluitar, són el futur, com recorda Maria del Mar Bonet des de París on torna a actuar a l’Olympia 50 anys després i on s’està vivint una revolució estudiantil que recorda el Maig del 68. De paràsits n’hi ha a tot arreu, entre els rendistes, els propietaris, els llogaters, els polítics i els acampats. Entre el miracle i el desastre és on vivim, diu la cançó d’Oques Grasses. Mentre ells omplen de màgia estadis i emocionen grans i petits, el món és ple d’oques flaques a les qui roben el que no tenen i desnonen fins a morir.
Sessió: No iniciada
