L’Ilerna Lleida va patir una dura derrota a la pista d’un Obradoiro que no va demostrar ser millor, sinó més encertat i regular en els moments importants, en un partit en què Epi va tornar a guanyar la partida a Gerard Encuentra.
L’inici del partit va ser una continuació del final del de la setmana passada. Sense McGhee al cinc inicial i amb molts problemes per tancar el rebot, l’equip començava amb un 0 de 5 en triples, cosa que permetia a l’Obradoiro obrir un forat fins a l’11-2. Encuentra va començar les rotacions, però no va ser fins que va entrar Adrià Rodríguez que l’equip va començar a rutllar.
El jove base compartia pista amb McGhee, com ja havia provat el tècnic en molts partits de pretemporada, i a partir d’aquí va començar el festival de Darius. Tres triples seus van ajustar el marcador fins al 19-17, tot i que la mala notícia era la segona falta de Kuath en tot just dos minuts. Childress contestava amb un altre triple, però el primer quart acabava amb una de les cistelles de la jornada, a càrrec de McGhee. Amb només quatre segons de possessió, va travessar la pista i es va jugar un triple, amb palmeig inclòs, que deixava el 22-21.
Precisament un triple de Hughes servia per obrir el segon període i donar el primer avantatge als visitants. Però una penetració d’Ejim significava dos punts de Quintela i tres de Barrueta que tornaven a capgirar el marcador (33-26).
Ejim ho esmenava amb un triple, però a l’equip li tornava a costar molt jugar al seu ritme perquè perdia la lluita pel rebot i els interiors locals, que anaven rotant, feien molt mal. Encara sort que un triple de Hughes aturava l’empenta local, deixant el 49-43 del descans. La bona notícia era que l’equip marxava amb un -6 tot i els dos punts de Batemon i els tres d’Ejim.
El tercer període va ser una continuació del segon. Ni Batemons, ni Ejim ni Paulí s’encertaven i l’equip no trobava solucions en atac. Només Sanz sumava, i tot i que en defensa es millorava, un triple d’Agada disparava el marcador fins a un 69-60.
Encuentra va apostar per l’small ball en el darrer quart i la jugada li va sortir bé. Tot i que Soriano feia mal a la pintura, l’equip començava l’operació remuntada amb un triple de Sanz (73-69). A poc a poc, Batemon es connectava al partit i un triple de McGhee des de deu metres igualava el xoc fins al 75-74. Eren els millors moments de l’equip i els pitjors d’un Obradoiro que veia com el seu rival tenia fins a dues accions per capgirar el marcador. Però no van entrar i semblava que un altre triple de Meindl assegurava la victòria per als locals amb el 80-74.
Va ser aleshores quan Batemon i Ejim van treure la seva millor versió, especialment el pivot amb cinc punts i la seva feina a la zona per intentar contenir Soriano, i l’escorta amb dos triples que posaven el 89-87 a només 31 segons del final.
L’equip mantenia una bona defensa; Barceló es precipitava amb un triple llunyà i el contraatac l’aprofitava Sanz per empatar el partit. Quedaven nou segons i Epi aturava el partit. El que va passar a continuació resumeix el que va ser el partit de l’Ilerna.
Sortida de temps mort, i en el pitjor moment, l’equip feia una pèsima defensa i permetia que Soriano rebés sol sota l’anella. Batemon no tenia altre remei que cometre la seva cinquena falta personal per enviar el pivot local, un veritable malson durant tot el partit amb 22 punts i 9 rebots, a la línia de personal.
Soriano no va fallar i va deixar el 91-89, però encara quedaven quatre segons i l’Ilerna la va tenir. La pilota va anar a mans de McGhee i quan tothom esperava un dels seus triples des de l’aparcament, el base va optar per penetrar. Tenia la cistella fàcil, però intimidat per la possible defensa del mateix Soriano, va tirar un palmeig que no va trobar l’anella i el partit va acabar amb una altra dura derrota.
