Un total de 38.728.356 electors estan cridats a votar a les eleccions generals del proper 29 de novembre, dels quals 1.615.127 podran participar per primera vegada en aquests comicis en haver complert 18 anys des dels anteriors. A Lleida són 326.300 les persones amb dret a vot (304.391 residents a la demarcació i 21.909 a l’estranger).
Del cens total a l’Estat, 2.769.645 electors viuen fora d’Espanya, 444.335 més respecte als comicis del 23 de juliol del 2023 (2.325.310), segons va informar en un comunicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que inclou en aquesta xifra els espanyols nacionalitzats gràcies a la denominada Llei de Néts. Segons fonts de l’INE, s’hi han inclòs totes les persones de nacionalitat espanyola que, d’acord amb la normativa vigent, passen d’ofici a estar inscrites al cens electoral d’espanyols residents a Espanya (CER) i al cens de residents absents (CERA). L’Oficina del Cens Electoralseguirà les instruccions que rebi de la Junta Electoral Central (JEC) respecte a la suspensió cautelar del dret a vot dels electors que van obtenir la nacionalitat amb l’anomenada llei de néts, decretada pel Tribunal Suprem el 10 de setembre passat.
La Fiscalia va demanar aquest divendres al Tribunal Suprem que aixequi aquesta suspensió cautelar i que permeti votar tot el CERA.
El PSOE tanteja candidatures conjuntes amb altres partits de l’esquerra per la Cambra Alta
El PSOE va admetre ahir que està analitzant totes les alternatives i escenaris possibles per guanyar tant al Congrés com al Senat el 29-N i estudia la possibilitat de concórrer amb altres forces d’esquerra a la Cambra Alta, per evitar que la torni a controlar el PP. Fonts de Ferraz van indicar que el partit analitza totes les alternatives per a les eleccions a les dues cambres, després que ‘El País’ publiqués que el PSOE estudia concórrer al Senat amb altres formacions i que espera a la recomposició de l’espai del Front Ampli per iniciar els contactes formals. I és que critiquen l’ús “espuri” que el PP ha fet del Senat.
