La meteorologia no és una ciència exacta. Per això incorrem en l’error de desconfiar de les prediccions perquè ens entabanen. Cada vegada, però, els professionals del temps encerten els pronòstics amb molta més precisió. Ben segur que les alertes enviades durant el darrer episodi de tempestes que hem patit a Catalunya han evitat mals majors. Hi ha hagut molta destrossa i també hem hagut de lamentar la pèrdua de vides humanes, però sense l’avís previ de les ES-Alert a la població haguéssim sofrit una catàstrofe. Mirant el mòbil en rebre un dels avisos de l’ES-Alert he rescatat un arxiu amb la veu de la meva mare, que al cel sigui. En la gravació, que li vaig fer amb el telèfon, recita una oració que resaven, al voltant d’una espelma, la mare, la padrina i la tieta quan el cel s’ennegria anunciant l’amenaça de tempesta. La pregària, parlada en castellà, fa així: “San Bartolomé se levantó al punto que el gallo cantó. Pies y manos se lavó. A Jesucristo encontró. -‘¿Dónde vas Bartolomé?’. -Yo Señor con vos vendré. En el cielo subiré. Con los ángeles cantaré. Con el Espíritu Santo hablaré. -‘Vete, vete, Bartolomé a tu casa y a tu mesón, que yo te daré un don que no te lo quitará ningún masón. Que yo te daré un dado que no te lo quitará ningún vasallo. En la casa que tu estarás nombrado no caerá piedra ni centella ni rayo. Ni morirá mujer de parto. Ni criaura de espanto, por virtud del Espíritu Santo”. Mentre la meteorologia no sigui una ciència infal·lible, les ES-Alert i l’oració de la mare no són incompatibles.
Sessió: No iniciada
