El Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell ha denunciat aquest dimarts a La Seu d’Urgell un seguit d’irregularitats al mercat del lloguer a les comarques pirinenques, entre les quals destaquen l’assetjament a inquilins, la divisió il·legal de pisos i l’obligació de llogar un pàrquing per esquivar el topall de preus. Ho ha fet en la presentació de les concentracions pel dret a l’habitatge que Pirineu Viu, la COSHAC i el Sindicat de Llogateres han convocat per aquest dijous, 8 d’octubre, a les 19 hores a La Seu d’Urgell i a Ripoll, per portar al Pirineu les protestes que tenen lloc arreu del país. La portaveu de Pirineu Viu, Núria Ferrando, ha dit que pateixen una crisi «potser més silenciosa, però igualment dura».
El portaveu del Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell, Pau Xavier, ha explicat que els casos que atén l’entitat inclouen situacions on propietaris i immobiliàries que qüestionen la vida dels llogaters, si treballen o no, «fent preguntes que no pertoquen». També ha alertat de pisos que es divideixen de manera il·legal, manipulant les cèdules d’habitabilitat per aconseguir més beneficis, i d’abusos per saltar-se el límit del preu del lloguer com són l’obligació de lloguer a part una plaça d’aparcament per fins a 250 euros, ha exemplificat.
Xavier també ha denunciat que algunes immobiliàries cobren als inquilins el mes d’agència quan fa temps que és responsabilitat del propietari, que es neguen reparacions estructurals essencials, que hi ha molts problemes per recuperar la fiança i que es demana cobrar en negre una part de les mensualitats. A tot plegat ha afegit els abusos bancaris que, segons ha dit, arrossega el sector des de fa anys i que la PAH ja denuncia.
Desnonaments «silenciosos»
El sindicat ha posat l’accent en les particularitats de l’Alt Urgell. Segons Xavier, hi ha molts desnonaments silenciosos ja que, per por, la gent marxa només amb els avisos, de manera que el sindicat gairebé no assisteix a desnonaments. Ha afegit que hi ha por a represàlies i a tenir dificultats per llogar en el futur si et coneixen com a persona que ha donat problemes. Ha assenyalat també la mala qualitat de l’aïllament de molts habitatges antics, que a l’hivern no ofereixen confort tèrmic, i la pressió sobre els preus que genera la proximitat d’Andorra.
Ha recordat casos recents que han commocionat la societat, com el desnonament de la Mari Carmen o el que va acabar amb el suïcidi de l’Olga i el Javier a l’Hospitalet. «Són els noms propis, però al darrere hi ha una realitat que pateix tota la classe treballadora: preus desorbitats i desnonaments forçosos sense alternativa habitacional», ha afirmat. Davant d’això, ha defensat l’organització de la classe treballadora per acumular forces i aconseguir «victòries tàctiques».
Segones residències i pisos turístics
La portaveu de Pirineu Viu, Núria Ferrando, ha assegurat que al Pirineu hi ha una crisi «potser més silenciosa, però igualment dura». Ha recordat que fa dos anys van convocar una manifestació gran a La Seu d’Urgell i que la situació no ha millorat. Segons Ferrando, hi ha pobles amb entre un 70 i un 90% de pisos que son segones residències i uns 6.000 pisos turístics, una situació que ha qualificat d’insostenible. Les entitats reclamen que s’aturin els desnonaments, que baixin els preus del lloguer, que hi hagi contractes indefinits i, especialment, que es reguli el lloguer de temporada.
En la mateixa línia, Àngela Torés, del Sindicat d’Habitatge de la Cerdanya, ha explicat que la proximitat de moltes estacions d’esquí fa que molts lloguers passin a ser només de temporada, cosa que treu oferta del mercat. Torés ha fet una crida als territoris de muntanya a sumar-se a la vaga i a les concentracions.
Per la seva banda, la portaveu de la COSHAC, Marta Espriu, ha remarcat que la confederació agrupa més d’una trentena de sindicats d’habitatge i que la crisi no és només a l’entorn de Barcelona, sinó que també afecta amb força el Pirineu i les zones costaneres. Ha afirmat que és una crisi que es va gestant des de fa més de deu o quinze anys, i que ha passat de les hipoteques als lloguers i les segones residències. Espriu ha defensat que el moviment per l’habitatge camina, juntament amb el sindicalisme laboral, cap a una vaga general, que ha descrit com «una aturada de país» que ha de portar també demandes concretes al Parlament de Catalunya. Ha afegit que CCOO i UGT també hi han fet una crida.
