Partint d’una estructura basada en els fragments de la seva vida pública i privada, Miquel Pueyo presenta ‘Res no es perd’ una narrativa de no-ficció on reflexiona, saltant en el temps, sobre grans temes com són la mort, les emocions, les experiències personals i la competència política.
L’escriptor, professor universitari i exalcalde de Lleida, es desvincula en aquesta obra del gènere autobiogràfic tradicional, ja que planteja una literatura centrada en l’objectiu de donar a conèixer moments de la seva vida “amb els que altres persones es puguin identificar”.
Tot i que la seva etapa d’alcalde no ocupa un espai central en aquesta obra, la fi d’aquell període el va portar a “una sensació de mort civil” que va desencadenar a través de la reflexió en la recuperació de la seva personalitat i, en conseqüència, a la creació de ‘Res no es perd’. Pueyo assenyala també que el retorn a la universitat, arribar a una determinada edat i la sensació d’haver tancat una etapa, ha desencadenat en una reflexió de la seva trajectòria vital.
Part de la vida pública de Pueyo, és coneguda per molts lleidatans, però en el cas d’aquesta narrativa, obre les portes a conèixer la seva intimitat abordant i fent reflexió de l’afectació sobre qüestions com la mort dels seus pares. “En aquest llibre jo m’exposo, i tot i que no explico tots els meus secrets, tot allò que dic és cert”. Pueyo explica que aquest llibre té dos anys de “reescriptura molt intensa”, ja que en parlar sobre etapes passades, “la visió que ofereix observar a través del temps, és diferent”, apunta.
‘Res no es perd’, que arriba demà a les llibreries, és una obra d’autoreflexió de l’escriptor, professor i polític en la que explica que “tot allò que he viscut i que he tingut l’oportunitat d’experimentar ha deixat una empremta en la meva memòria, per petita que sigui”, per tant, una barreja de vida, pensament i memòria compartida.
