“Mel sobre pujolàs” (manera de significar que una cosa ve o recau molt bé sobre una altra o li afegeix nou realç); “no hi ha mel sense fel” (refrany que ensenya la inconsciència i poca durada dels béns humans, ja que després del seu succés pròsper i feliç ve regularment un altre trist i desgraciat); “no es va fer la mel per a la boca de l’ase” (que reprèn els que, per desconeixement, trien el pitjor entre allò que se’ls presenta, menyspreant el millor); “deixar amb la mel als llavis” (privar algú del que començava a agradar i gaudir). Quina riquesa té el refranyer de la mel.
Per què serà? Possiblement, per la seva polivalència a endolcir, per les seves propietats terapèutiques i per la importància diversa que ha tingut sempre en la història dels pobles, cultures i civilitzacions. En excavacions realitzades fa uns dos mil anys a l’antic Egipte es van trobar diverses mostres molt ben conservades en atuells no hermèticament tapats. També s’han localitzat pintures rupestres prehistòriques de la seva utilització. La mel, que és sobradament conegut que la produeixen les abelles a partir del nèctar de les flors, té qualitats reconegudes i apreciades per la humanitat des de temps remots, com a aliment i com a poder per endolcir el doble que el sucre. Entre les seves moltes aplicacions terapèutiques i a causa de les seves propietats antimicrobianes i antisèptiques, contribueix a cicatritzar i prevenir infeccions en ferides i cremades superficials. Té camp a la cosmètica, en cremes, màscares de neteja facial i tònics, entre d’altres, a causa de les seves qualitats astringents i suavitzants. S’empra també en la medicina tradicional i és un importantíssim conservant natural. Però, atenció, és de vegades tòxica. És així, tòxica. Com que procedeix de flors silvestres, hi ha alguns moments i llocs on la mel produïda per les abelles és molt tòxica.
Al voltant d’aquesta nociva producció, hi ha històries de la utilització de mel verinosa procedent dels rododèndrons i azalees com a arma de guerra a l’antiguitat. Aquesta és molt difícil de trobar. La forma de flor d’azalea fa que les abelles els resulti complicat d’accedir al nèctar.
La mel ha tingut a la història altres aplicacions. Per exemple, els trasllats de cossos humans a l’antiguitat es feien submergits de mel, ja que els llevats aerotransportats no poden prosperar-hi a causa de la baixa humitat que conté. Alexandre el Gran va ser portat des de Babilònia fins a Alexandria (Egipte) l’any 323 aC. També el cos d’Agesilau, rei d’Esparta, l’any 360 aC, es va traslladar des d’Egipte fins a la seva ciutat natal, emprant mel per evitar-ne la descomposició.
