Tot i ser el principal problema per als ciutadans, l’accés a l’habitatge continua sent un assumpte sense resoldre davant de la manca d’acord entre les diferents formacions polítiques per arribar a un Pacte d’Estat.
L’habitatge ha estat un dels focus centrals del debat polític aquesta legislatura i una assignatura pendent que continua sense resoldre’s. I és que el dèficit d’habitatge a Espanya va vorejar les 750.000 unitats entre el 2021 i el 2025, segons el Banc d’Espanya, una xifra que gairebé dobla la manca d’habitatge que registren altres països europeus, com ara Itàlia.
En el cas de la demarcació de Lleida, la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, elaborada per les Cambres de Comerç, calcula que hi falten uns 8.000 habitatges per poder cobrir les necessitats actuals i que cada any s’haurien d’acabar uns 3.330 habitatges nous a la demarcació.
Mentre que a Espanya es creen uns 91.000 habitatges cada any, es formen 250.000 llars. En el cas de la ciutat de Lleida, per exemple, l’any 2025 es van formar 1.025 llars, però només es van construir 952 habitatges.
Aquesta manca d’oferta per atendre una demanda creixent està tensionant els preus, tant de compra com de lloguer. De fet, les últimes dades d’Eurostat registren una pujada del preu a Espanya el segon trimestre de l’any del 12,1%, un increment que triplica la mitjana als països de l’euro, on l’augment va ser del 4%. Segons el Ministeri, el preu va arribar al segon trimestre als 2.355 euros/m2, un nou rècord històric que supera els valors de la bombolla.
L’actual crisi de l’habitatge és fonamentalment un problema d’oferta per al qual el sector demana una aliança de país, menors impostos a l’habitatge, una nova Llei del Sòl, més incentius fiscals, més suport a la industrialització i, sobretot, seguretat jurídica per atraure capital. Tot i això, a més de la pujada del preu dels materials i dels tipus d’interès, que encareixen el finançament, l’habitatge s’enfronta a un altre problema, la manca de mà d’obra per abordar els nivells de construcció que requereix el país.
L’escassetat de producte també és palesa en el lloguer, amb valors que obliguen molts inquilins a haver de destinar més del 30% dels ingressos al pagament de la renda.
A més, només un de cada 65 habitatges a Espanya és públic, fet que equival a l’1,5 % del parc, deixant el país a la cua d’Europa, molt lluny dels Països Baixos (34 %), Àustria (23,6 %) o Dinamarca (21,5 %).
