El director de la Torre Eiffel que apartà les dones treballadores a fi que un grup religiós visités la torre, ha dimitit. No esperava menys d’un país on la laïcitat es porta gravat al ADN des de la revolució de 1789 (bé, en aquest cas ha fallat d’alguna manera). La igualtat entre homes i dones té un altre recorregut: la revolució va passar per la guillotina a la líder de la igualtat per excel·lència Olympe de Gouges. En el cas que ens ocupa; tot l’arc parlamentari francès ha estat d’acord en criticar i condemnar aquesta discriminació per raó de sexe. Inclús la ultradreta ha dit que la presència de les dones no es pot limitar. Estic convençuda que aquí ni hagués dimitit ni cessat: la interpretació del principi de llibertat religiosa es tant ampli que es capaç de justificar lo injustificable respecte la dona, inclús en l’espai públic.














