El cas Maricarmen ha estimulat la reacció popular contra la crisi de l’habitatge. Aquesta pressió ha forçat els partits del Govern a accelerar la tramitació del que en principi havia de ser un decret i que finalment en seran dos, una estratègia usada pels socialistes per separar les qüestions sobre les quals tenen majoria de les que no tenen garantia de poder aprovar. Ho veurem divendres en el ple extraordinari del Congrés que ha de convalidar els dos decrets que va aprovar ahir el Consell de Ministres a cremadent i que la mateixa tarda els partits encara no tenien la redacció definitiva. La solució al problema de l’habitatge, si és que n’hi ha, hauria de pivotar més sobre mesures inspirades en l’economia social que no pas en polítiques de partits. Si es vol resoldre el problema són més fiables les propostes que fa el catedràtic Sergio Nasarre, director que fou de la càtedra Unesco d’Habitatge de la URV. En una compareixença en el Congrés de Diputats, Nasarre va explicar la seva fórmula que, en resum, és la següent: “Construir més habitatge, augmentar l’habitatge social, col·laboració publicoprivada, alliberar i activar sòl, reduir burocràcia urbanística, rehabilitar i generar la ciutat, propietat compartida temporal, lloguer estable i segur, control rígid dels lloguers, ajudes directes, parc públic de lloguer”. Són mesures transversals que cal aplicar conjuntament i que necessiten temps. A cops de decrets forçats per Maricarmens no resoldrem un problema que és estructural. Fins ara només fem que allargar la processó.
Sessió: No iniciada
