El mestre Rosendo Mercado, a qui tant trobem a faltar als escenaris, recupera a les seves memòries la seva infància a Carabanchel, els seus primers passos amb la guitarra i més de quatre dècades de trajectòria al rock estatal. El músic madrileny recorrerà la seva pròpia història, aquesta vegada entre les pàgines del llibre ‘Ni gozo ni calvario’ (Espasa) que sortirà publicat el 25 de novembre.
Rosendo començarà el relat al seu barri que sempre va estar present en diferents moments de la seva carrera, com és l’exemple de l’àlbum en directe, ‘Siempre hay una historia…’, gravat el 26 de març de 1999 al pati de la presó de Carabanchel. Les memòries es fixaran en els seus anys a Ñu i Leño, la posterior carrera en solitari i el recorregut pels escenaris. De passada, retratarà l’ambient d’una època en què el rock va acompanyar canvis socials i culturals importants del nostre país. ‘Ni gozo ni calvario’ no és un títol a l’atzar perquè procedeix d’una cançó que apareix al repertori dels seus directes i que està inclosa a l’àlbum ‘A veces cuesta llegar al estribillo’, publicat el 2010.
El gran compositor, excel·lent guitarrista i atípic cantant, gran admirador de Rory Gallagher, viu actualment retirat a Montorio, un petit municipi de Burgos d’on és la seva dona, gaudint de la seva jubilació allunyat dels escenaris. Personalment, vaig tenir la sort de conèixer-lo a l’agost de 1983 quan va actuar amb Leño al Camp d’Esports de Lleida amb Luz Casal i Miguel Ríos a ‘El rock de una noche de verano’.
He coincidit moltes vegades amb ell fins que el 24 de maig de 2014 va fer el seu darrer concert lleidatà a Agramunt. Larga vida… Oh yeah!
