Joaquim Ureña va fer la seva primera exposició de pintura quan només tenia set anys. La mostra la va muntar al passadís de casa un dia que es va quedar sol. En un rètol va escriure: “Gran exposición”. La pionera demostració artística estava formada d’uns pocs dibuixos que l’infant Ureña va empegar a la paret amb precinte reutilitzat de medicaments. Així m’ho va explicar el mateix Ureña un dia que vaig visitar el seu estudi a la Rambla Ferran. Ningú hauria imaginat que aquell incipient artista registraria una trajectòria amb 81 exposicions individuals a Espanya i més de cent col·lectives, segons la Galeria Ansorena de Madrid, la seva sala de referència. De la quarantena de distincions nacionals destaca el Premi Extraordinari Reina Sofia de 1996. L’obra d’Ureña es diferencia per haver inventat un art contemporani fresc d’espais lluminosos, segons el crític Sergio Vila-Sanjuán. Ureña converteix qualsevol espai domèstic en tema artístic. El dia que vaig estar al seu estudi treballava en un quadre de la Rambla Ferran vista des del seu balcó. Només hi dedicava una estona cada dia a la mateixa hora per tenir una idèntica llum solar. Lleida va distingir Ureña amb la Medalla Morera. El museu del mateix nom té obra de l’artista, potser poca. Fins al 10 de gener de 2027, Lleida recupera la seva obra amb la mostra Joaquim Ureña. Pintar la vida, a la sala d’exposicions de l’Ajuntament, al Casino Principal. La mostra, comissariada per Jesús Vilamajó, reuneix 21 aquarel·les centrades en els espais quotidians, interiors i paisatges. Ureña viu.
Sessió: No iniciada
