Per què és necessari el Comitè d’Experts en Seguretat?
És necessari perquè recentment hi ha hagut un repunt de conductes delictives i això, a part de preocupar la població i la societat, també suposa un gran nombre de victimitzacions. I no sols de les persones que denuncien aquests fets sinó que, el més preocupant, totes aquelles que són víctimes o han patit un delicte i no ho denuncien, que és la veritable xifra negra. A part d’això, el segon punt important és la creació d’una sèrie de plans per a la prevenció de la delinqüència i inseguretat de la ciutat de Lleida.
En què consistirà, llavors, la feina del Comitè?
El que hem dissenyat són tres plans de prevenció enfocats a diferents formes de delictes i, per descomptat, diferents víctimes. Els crims són multifactorials, no hi ha una única causa que els expliqui. En aquest àmbit treballarem en tres línies d’actuació: reduir la xifra negra de la criminalitat que he comentat, reduir la victimització en persones entre els 16 i 29 anys i eliminar l’assetjament urbà a dones en espais públics a Lleida.
És molt greu aquest fet a la ciutat?
Segons una investigació i les dades recollides en l’informe de la Paeria, el 17,22% de les dones lleidatanes pateixen assetjament a l’espai urbà lleidatà. I la franja d’edat se situaria entre els 16 i els 24 anys.
Ha parlat de tres plans de prevenció. Quin seria el segon?
En l’àmbit de la criminologia, en el qual treballo, hi ha un concepte molt interessant i que és la criminologia ambiental. És a dir, treballar perquè en determinats espais com per exemple carrerons o punts amb poca il·luminació on es concentra la xifra més alta de delictes. Per això la voluntat és eliminar aquests coneguts com a ‘hot spots’.
Contra qui es concentren els crims en aquests ‘punts calents’?
Majoritàriament contra dones i joves. En aquest sentit, caldria treballar en un protocol integral contra la violència sexual i l’assetjament en els espais públics. Una idea seria establir dispositius preventius en zones d’oci i on els estudis indiquin que hi pot haver més delictes contra les dones. En aquests espais on hi pugui haver consum de substàncies o baralles quan les persones surten dels locals.
I el tercer pla d’actuació?
En aquest cas caldria la intervenció directa i operativa en diferents delictes. Es tracta dels que atempten contra el patrimoni i les estafes. Ara mateix hi ha moltes persones que acaben sent víctimes de ciberestafes. Amb les noves tecnologies tenim un ventall de ciberdelictes molt ampli i que, a més, duen a terme organitzacions criminals transnacionals, quan abans ho feia una única persona. En aquest tercer pla també treballarem en la violència de gènere, sense oblidar-nos de la domèstica i també la seguretat viària. Pel que fa a aquest punt cal actuar amb els patinets elèctrics i la seva regulació: que tinguin assegurança o que el conductor dugui el casc.
La gent gran continua sent la més afectada en ciberestafes?
Sí. A més, una dada molt preocupant en el darrer informe de seguretat de la Paeria amb el qual ens estem basant des del Comitè és que hi ha un augment del 76,27% en estafes bancàries, de targetes i compres en línia.
I tractant l’aparició dels patinets a la circulació, quina influència tenen en la seguretat viària?
En l’informe que et dic es destaca que hi ha un increment del 41,1% de la sinistralitat amb patinets elèctrics. Tot passa perquè van a velocitats molt altes, es colen i molts cops no van pel carril que els pertoca.
Aquest dimarts el govern de la Paeria va presentar la modificació de l’Ordenança del Civisme i la Convivència, amb un pes important de les sancions. Això ha provocat el ‘no’ i les crítiques d’ERC i el Comú. Són necessàries les multes per posar fi a la inseguretat i afavorir la prevenció?
Hem vist, lamentablement, que hi ha països on s’aplica la pena de mort o la presó, en què el fet d’estar reclòs en un centre penitenciari no dissuadeix de cometre un delicte. És cert que no existeix cap mesura que aplicant-la es redueixi el delicte a zero. Pel que fa a menys sancions, podem parlar-ho depenent del delicte i de l’edat. Podem plantejar canviar la pena privativa de llibertat per altres mesures de seguretat o per altres mesures. El que queda clar, com va dir Rosseau, que quan es trenca la norma social, s’ha de respondre. I, malauradament, cal respondre de forma punitiva.
Amb tot aquest context podríem dir que Lleida és una ciutat insegura?
No. I ho traslladaré també al cas espanyol. Espanya és un país molt segur en comparació a altres països. El que passa a Lleida i a l’Estat és el que a criminologia diem que és el concepte por al delicte. És a dir, la percepció subjectiva que té el ciutadà envers els fets que succeeixen a la ciutat. Molts cops els mitjans repeteixen en múltiples ocasions el mateix fet delictiu i quan ho repeteixes tant un cas greu com un assassinat o un delicte contra les persones, això influeix en la percepció subjectiva que té la societat de la perillositat i por al delicte. A Lleida, per exemple, hi ha estudis que demostren que s’han reduït estadísticament els delictes, però aquesta percepció sempre és més gran que l’índex delictiu. I aquesta concepció dels delictes, a més, s’acostuma a atribuir a nacionalitats concretes o a una tipologia concreta de persones.
El Comitè precisament analitzarà les xarxes socials per aquest fenomen. Realment sobreexposen la inseguretat entre la ciutadania?
No només hi ha la sobreexposició, sinó que el fenomen que hem de tractar és el de les ‘fake news’ i l’alarma social que generen. És impossible controlar Internet i les xarxes. Llavors no és el mateix una notícia fonamentada en els sis eixos periodístics i on s’argumentin els fets com són i amb fonts, a argumentar-los des del groguisme i sensacionalisme. A vegades no són mentides el que diuen alguns canals, però tampoc diuen coses certes. Cal tenir ull amb això.
Per finalitzar amb un ‘exemple pràctic’. Com abordaria aquest òrgan la baralla a la plaça dels Pagesos d’aquest passat dimecres en què inclús es van usar catanes i matxets?
Primer caldria saber el motiu, a més de tenir importància l’entorn. No és el mateix en un més ‘íntim’ i de caràcter domèstic que a la via pública. Cal dir que aquests fets no els podem prevenir de cap forma. No podem afirmar que aquell dia, a aquella mateixa hora i lloc passarà un succés així. El Comitè sí que podria analitzar per què una baralla entre dues persones acaba comportant que arribin més persones i armades. Per què no se soluciona entre ells dos sols? Hi ha una sèrie d’interrogants per saber exactament el perfil d’aquests agressors.
