He rebut moltes mostres de suport i de reconeixement per haver explicat públicament que pateixo les malalties de Parkinson i de Paget. Alguns dels missatges són realment emotius, com el d’una amiga que em diu haver quedat “impressionada” per la meva “enteresa i valentia per explicar-ho”. Sempre he tingut clar que la lluita contra les malalties comença superant l’estigma que encara pesa sobre moltes afeccions. L’exemple de Pasqual Maragall, explicant que pateix Alzheimer ha marcat un abans i un després en la consideració social de les infermetats. Aquests dies he conegut Queralt Guix Palacín, una advocada de Cambrils, mare de dos nens, l’Anton i l’Andreu, diagnosticats de deficiència d’adenilsuccinat liasa (ADSL), una malaltia genètica ultrarara que es caracteritza per una discapacitat intel·lectual, retard o regressió psicomotora, convulsions i trets autistes. Actualment, hi ha vuitanta casos diagnosticats a tot el món. La característica ultraminoritària d’aquesta malaltia fa que s’hi destinin pocs recursos per investigar la seva curació. Queralt Guix ha creat Antian (Associació per la investigació de la mutació del gen ADSL) que dona suport a l’equip de recerca encapçalat per l’investigador de la UAB Miguel Chillón Rodríguez i la catedràtica de Biologia Molecular de la mateixa universitat, Assumpció Bosch Merino. La tenacitat de mares com Queralt Guix i la seva enteresa sí que mereixen tot el suport i admiració. Els altres fem de don Tancredo.
Sessió: No iniciada
