Accionistes que controlen el 40% de l’empresa MJ Gruas, investigada pel cas Carreteres, han declarat en el quart dia del judici que els directius processats els van admetre que pagaven diners a l’excap de Carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, a canvi d’afavorir la constructora en l’adjudicació d’obra pública i que, a més, facturaven treballs superiors als que realment s’executaven. Un d’ells ha dit que es pagaven «sobres amb diners», segons li van explicar. Els tres testimonis han detallat que la seva part de la família va impulsar un concurs de creditors per «protegir» la constructora de les «irregularitats» detectades, entre les quals una comptabilitat paral·lela. Posteriorment, van acudir a la Fiscalia per denunciar-ho.
El primer testimoni ha explicat que es va incorporar al consell d’administració el 2012 després de la jubilació del seu pare, un dels fundadors de l’empresa, fins que el van destituir el novembre de 2014. L’home ha explicat que el seu oncle difunt, Josep Maria Gruas Estadella, i els també acusats Miguel Turmó i Josep Maria Gruas li van manifestar que pagaven diners a Benet perquè afavorís l’empresa, per exemple a l’hora d’aconseguir renovar el contracte de conservació de carreteres de la zona de Ponts.
El contracte, adjudicat a MJ Gruas el 2014 per 5,6 milions d’euros, abastava uns 355 quilòmetres de carreteres. Segons el testimoni, els responsables de la constructora «es vanagloriaven» de la possibilitat de tornar a obtenir un contracte que ja havien gestionat anteriorment. A més, també ha afirmat que els investigats li van explicar que «es feien uns treballs i se’n cobraven uns altres», i que la facturació «s’arreglava» en funció del que deia l’empresa a Carreteres.
A preguntes de la Fiscalia, el testimoni també ha confirmat que hi havia una comptabilitat paral·lela a l’empresa i que la treballadora responsable d’aquesta àrea li va admetre que la tenia registrada en un ordinador portàtil que s’enduia cada dia a casa perquè era «més segur».
La germana d’aquest primer testimoni, també acomiadada de l’empresa el 2014, ha explicat que van detectar moviments i transferències «que no quadraven». En canvi, ha dit que ella no tenia constància directa dels pagaments de sobres a Benet. Els denunciants van descobrir que l’empresa regalava lots de Nadal a Benet, li pagava àpats en restaurants «cars» i que, fins i tot, va obsequiar amb 12.000 euros dos fills de l’excap de Carreteres amb motiu del seu casament.
El marit d’aquesta segona testimoni ha declarat que els pagaments a Benet eren «vox populi» dins de la constructora, tot i que ell no els havia vist personalment. L’home, que és economista, ha explicat que diversos directius li havien manifestat que es pagaven comissions a l’excap de Carreteres i que aquest afavoria l’empresa en les certificacions. Com a exemple, ha descrit una pràctica en què es podien fer treballs per «700.000 euros i facturar-ne un milió».
Tots tres han explicat que la família va impulsar un concurs necessari per «protegir» la constructora davant les irregularitats que havien detectat, però que finalment el concurs es va arxivar.
Un subordinat de Benet nega desviacions pressupostàries
Aquest divendres també ha declarat com a testimoni el responsable de projectes i obres de Carreteres, subordinat directe de Benet, el qual ha defensat que no hi va haver irregularitats en les obres de la C-12 entre Lleida i Corbins adjudicades a MJ Gruas. L’enginyer ha explicat que els treballs, aturats entre el 2010 i el 2016, es van reprendre aquell estiu i que va ser Benet qui li va comunicar que s’havia aixecat la suspensió. Segons la Fiscalia, l’alt càrrec de la Generalitat ho va avançar a l’empresa abans que fos públic i, després, l’hauria afavorit en el concurs.
El testimoni ha assenyalat que el contracte preveia un any d’execució, però que les obres es van completar «en temps rècord», en només dos mesos, principalment durant l’agost, perquè els «preocupava» la molèstia que podria ocasionar l’actuació al setembre en un entorn on hi ha diverses escoles.
Així, ha detallat que un sol dia es van arribar a estendre unes 1.600 tones d’asfalt i ha defensat que la rapidesa no implicava «cap irregularitat». El testimoni, que havia estat investigat inicialment en la causa, també ha dit que no hi va haver «desviació pressupostària» i que ell va certificar les obres perquè considerava que estaven acabades i eren de qualitat, amb la posterior signatura de Benet.
Una setmana més de judici
El judici del cas Carreteres està previst que continuï dimarts, dimecres, dijous i divendres de la setmana vinent. Durant les primeres jornades de la vista oral, aquesta setmana, els Mossos van apuntar a l’existència de suborns i de tractes de favor en l’adjudicació d’obra pública en aquesta causa derivada del cas Boreas de suposada corrupció a la Diputació de Lleida.
La Fiscalia demana 12 anys de presó per a Jordi Benet pels presumptes delictes de suborn passiu, frau, prevaricació i falsedat documental continuada. Per als dos directius de MJ Gruas, José María Gruas i Miguel Turmó, el ministeri públic sol·licita 13 anys de presó i més d’1 MEUR de multa per a cadascun, per tràfic d’influències, suborn actiu, administració deslleial i falsedat documental mercantil continuada.
Per a Baltasar Rullan, exresponsable de Conservació de Carreteres a Lleida, la petició de la Fiscalia és de quatre anys de presó per falsedat documental continuada. La mateixa pena reclama per a la filla de Benet, en aquest cas per un delicte de blanqueig de capitals, a més d’una multa de 60.000 euros.
