El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha celebrat aquest dimarts la vista oral del judici contra les empreses subcontractades per la multinacional tecnològica Meta per moderar els continguts de Facebook o Instagram des de Barcelona. El sindicat FIST (Força Independent i Sindical de Treballadors) va impugnar l’acomiadament col·lectiu que l’abril del 2025 va afectar més de 2.000 treballadors del centre de treball de Barcelona vinculat durant anys a Telus/CCC Barcelona i als serveis prestats per a Meta. Les empreses demandades asseguren que Meta va decidir finalitzar els contractes amb elles i es van pactar els acomiadaments amb el comitè d’empresa.
En el procediment figuren com a demandades tant les societats vinculades a Telus/CCC Barcelona com la mateixa Meta, així com els sindicats UGT i CCOO, únics que eren al comitè d’empresa i van pactar les condicions de l’ERO. La demanda sosté que Meta no pot quedar al marge d’una decisió que, segons s’al·lega, va afectar la pràctica totalitat de la plantilla que prestava aquests serveis a Barcelona: 2.062 treballadors de 2.114.
La qüestió central és determinar si l’acomiadament col·lectiu va estar emparat per una causa legal o si, com manté la part demandant, va constituir una mesura il·legal destinada a desplaçar la producció a altres països europeus. La demanda atribueix a les empreses la decisió de tancar la denominada ‘oficina’ de Barcelona i traslladar serveis equivalents a Àustria, Alemanya i Eslovàquia, a través de l’estructura transnacional de Telus. Segons la part demandant, aquesta reordenació no respondria a una causa extintiva real, sinó a una estratègia per desfer-se de la plantilla i eludir la litigiositat existent a l’Estat espanyol.
La part demandant sosté que, abans de l’acomiadament col·lectiu, existien més de 1.200 reclamacions pendents relacionades, entre altres matèries, amb una discriminació salarial per raó de la llengua de treball, ja que les llengües del sud d’Europa eren pitjor pagades que les del nord, o danys personals derivats de deficiències en matèria de prevenció de riscos laborals i salut mental. Actualment queden vives unes 50 demandes. Així, l’advocat dels demandants, Enrique Leiva, diu que Meta no volia assumir el cost de pagar més als treballadors si perdien les demandes, així com tampoc el dany reputacional.
El tribunal ha d’aclarir si el tancament del centre i el trasllat de l’activitat van ser una decisió empresarial legítima o si es van utilitzar societats interposades i una estructura societària internacional per impedir o dificultar l’efectivitat dels drets dels treballadors i de les seves reclamacions judicials.
Si la demanda fos estimada, es podria declarar la nul·litat dels acomiadaments i acordar-se la readmissió de la plantilla afectada, segons Leiva. La part demandant xifra l’impacte econòmic potencial d’aquest escenari en més de 90 milions d’euros, sense perjudici de la determinació judicial que correspongui.
La vista revesteix una especial rellevància pel debat sobre la responsabilitat de les empreses que, tot i operar mitjançant contractistes o societats del grup, intervenen o decideixen sobre l’organització, continuïtat i trasllat internacional dels serveis.
Bona part del debat jurídic ha versat sobre si Meta prenia decisions en les empreses que havia subcontractat. Les empreses demandades han intentat deixar clar que Telus i CCC eren dues empreses diferents que prestaven serveis diferents a Meta, i Meta era el client. Quan Meta va decidir retirar l’encàrrec a les subcontractades per moderar els continguts dels usuaris de les xarxes socials i plataformes, les empreses subcontractades van haver de tancar la delegació de Barcelona, situada a la Torre Glòries.
Les demandades han recordat que UGT i CCOO eren els únics sindicats del comitè d’empresa, amb 7 i 6 membres respectivament. Per això han impugnat la legitimitat de FIST per presentar la demanda en nom de tots els treballadors, ja que aquest sindicat, a més, només tenia uns 200 afiliats, tot i que algunes afiliacions són dubtoses. També han recordat que es va convocar una assemblea, sense arribar al mínim d’un terç de la plantilla que exigeix la llei, per revocar els acords del comitè d’empresa amb la direcció. En la consulta, van votar el 80% dels treballadors, i el 96% van estar d’acord amb el que s’havia pactat. Només 30 treballadors hi van votar en contra.
Però l’advocat dels demandants s’ha preguntat retòricament si els treballadors acomiadats feia uns dies estaven en condicions de votar contra l’acord ja pactat pels dos grans sindicats.
CCC i Telus han assegurat que la causa real de l’acomiadament no va ser un «trasllat» de l’activitat a altres països, sinó que el contracte amb Meta es va extingir i el servei es deixava de prestar, cosa que suposava una «reducció dràstica» dels serveis i de la facturació. «Són causes organitzatives i productives, no econòmiques», ha assegurat una advocada, tot recordant que la Inspecció de Treball va avalar els motius de l’ERO.
Durant el judici han declarat alguns càrrecs de les empreses demandades, que han estat preguntats sobre la seva feina, les relacions entre empreses i el paper de Meta, que han situat com a client, no pas com a amo.
Miguel Ángel Bachs, secretari general de FIST, ha dit en acabar el judici que «la decisió extintiva no va ser de l’empresa, sinó que va venir per part del client, en aquest cas Meta, que va sorgir just tres dies després de la resolució del TSJC que condemnava l’empresa per vulnerar els drets dels treballadors de CCC Barcelona per discriminació lingüística». A més, diu que Meta no va rescindir el contracte amb Telus International, la matriu, sinó només que ja no es presti el servei des de Barcelona. Així, considera que la decisió va ser una «represàlia» de Meta, CCC i Telus contra els treballadors.
Sobre la consulta que va avalar el pacte del comitè d’empresa amb la companyia, Bachs ha dit que no es va poder celebrar una assemblea presencial a la seu de l’empresa, com és preceptiu, amb vot directe i secret, sinó que es va fer una consulta telemàtica, de la qual no es refia dels resultats. «La seguretat jurídica d’aquesta suposada ratificació de l’acord és zero», ha afegit.
A més, considera que el resultat va ser «totalment condicionat» per un correu electrònic que va enviar el comitè d’empresa dient que o s’acceptava el pacte d’indemnització de 33 dies per any treballat o els treballadors acomiadats rebrien només el sou de 20 dies per any treballat.
