Un estudi del grup de recerca de Visió, Optometria i Salut de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) determina que la miopia infantil es triplica entre els 8 i els 12 anys. A partir del treball fet des de l’any 2021 amb uns 2.500 nens de setze escoles de Terrassa, s’ha comprovat com les diòptries augmenten unes 0,29 unitats de mitjana. Els investigadors assenyalen que les hores que els infants passen amb pantalles i altres elements d’atenció propera o les que passen a l’aire lliure marquen la diferència, si bé hi ha altres elements com els factors hereditaris. Els impulsors de l’estudi recomanen abordar els estils de vida i fer un seguiment més acurat dels infants per frenar l’augment de diòptries.
L’estudi s’ha dut a terme en diferents centres educatius de la cocapital vallesana i recull resultats des de l’any 2021, amb unes dades que mostren un increment de les diòptries de mitjana d’un 0,29. Així, entre els 8 i 9 anys la miopia afecta un 12,3% dels infants, xifra que s’eleva al 17,1% al següent any i fins al 28,7% quan en tenen 12.
L’anàlisi s’ha fet no només a partir de la refracció que l’Infant té i quina necessitat té de dur ulleres, sinó que s’ha incorporat com a element la mesura de la longitud axial de l’ull, un fet que permet avançar-se: «Podem obtenir dades que ens informen sobre la possibilitat que aquest nen sigui miop abans que no es desenvolupi i es faci evident aquesta miopia», detalla la coordinadora del projecte de recerca Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa (CISVIT), Laura Guisasola.
La investigadora destaca que aquests paràmetres no sempre s’analitzen, i recomana i aconsella als professionals de la visió que aquest sigui un aspecte a tractar sempre: «Mesurar la longitud axial i els radis de curvatura ens permeten avançar-nos, ens donen una anticipació, inclús amb dos anys, de quan aquest nen pot desenvolupar la miopia», adverteix.
En aquest sentit, destaca que una de les coses que han analitzat és que quan abans apareix la miopia més gran és el perill que aquesta miopia avanci. «Això no és només un problema que el nen no hi vegi bé i li hem de posar unes ulleres, que això seria relativament senzill de fer, sinó que aquesta miopia, ja en casos de miopia magna, a partir de les sis diòptries, comencem a treballar aspectes més importants o més greus que serien les patologies associades», assenyala.
L’aire lliure, element positiu
L’estudi també ha permès determinar factors de risc i factors avantatjosos, partint del punt que els nens a l’escola treballen exactament les mateixes hores i dediquen el mateix temps a la visió propera. No obstant això, les hores invertides en l’ús d’elements electrònics com tauletes, mòbils o ordinadors es consideren un factor de risc clar, mentre que els que passen més hores a l’aire lliure tenen menys risc: «Els que estan jugant o fent esport a l’aire lliure i en contacte amb el sol, aquest fet constitueix un factor protector i els nens tenen molta menys probabilitat d’esdevenir miops», apunta.
De fet, Guisasola remarca que l’Organització Mundial de la Salut ha advertit que la miopia s’està convertint en una pandèmia i que els hàbits de vida han canviat d’una manera molt ràpida, cosa que està influint en les hores de tasques de visió propera i hores a l’aire lliure, així com en les hores de son. «Són dades que ens preocupen realment, i és una tendència molt actual», afegeix.
La responsable del projecte destaca que no hi ha tanta diferència entre gènere, si bé les nenes són més precoces a l’hora de desenvolupar la miopia. Pel que fa a ètnia, s’ha vist com els nens i nenes d’origen magrebí o de l’Amèrica Llatina tenen una longitud axial més gran que els que són caucàsics, i que això, d’entrada, incrementa el risc de desenvolupar miopia. No obstant això, han demostrat que a mesura que creixen es corregeix aquesta situació, equiparant les tres ètnies en un mateix pla.
Més vigilància
L’anàlisi feta comporta ell trasllat de les dades tant a les famílies com als docents, i inclouen unes pautes a seguir per intentar evitar l’increment de la miopia entre els infants, que passen en gran part per augmentar les hores que el menor passa en espais oberts. A la vegada, Guisasola trasllada una petició perquè el sistema de salut pública tingui més en compte la visió.
«Creiem que és un problema essencial i que es té una mica abandonat, ens agradaria que es fessin exàmens des d’un punt de vista molt més profund, no només veure quan el nen ja ha desenvolupat la miopia i donar-li aquesta solució, sinó tractar-lo des d’un moment previ i, per tant, fer aquests estudis biomètrics que ens permeten avançar-nos», reclama.
