Un dels aspectes que Lleida ha avançat a Tarragona és en el fet de tenir Parador. Incomprensiblement, una ciutat turística com Tarragona no té Parador. Ara preveuen reconvertir l’antic Banc d’Espanya en Parador. Soc d’Amigos de Paradores perquè m’agrada hostatjar-me en els recintes històrics. Cada Parador atresora fets interessants. Al Parador de Sau, a les Guilleries, vaig acomiadar l’any on es va redactar l’Estatut de Catalunya de 1979. Una placa commemora l’efemèride. Val a dir que la gent era aliena a la dignitat de l’indret i gaudia de la festa ballant Tengo una vaca lechera. Al Parador de Cardona va estar a punt que em donessin l’habitació 712. Va molt demanada la 712. És la que toca a la Torre Minyona on el vescomte de Cardona va tancar la seva filla Adalés per impedir els seus amors amb el príncep musulmà Abdalà. Adalés va morir de pena. A les nits se senten sorolls estranys, les aixetes s’obren soles i passen fenòmens atribuïts al fantasma d’Adalés. Al Parador de Cangas d’Onís, bastit en el convent on es va enterrar el gendre de Don Pelayo, el rei Favila, que morí devorat per un os, vaig descobrir per què al primer salmó que es pesca al Sella se’n diu campanu. Els monjos tenien el control del riu i quan es capturava el preuat peix tocaven la campana del monestir. El futur Parador de Tarragona a l’antic Banc d’Espanya, també té moltes històries. És molt singular un Parador en un banc. Un banc que fou inaugurat unes setmanes abans del crack de Wall Street de 1929, l’inici de la Gran Depressió. Toquem ferro.
Sessió: No iniciada
