El Banc Central Europeu (BCE) s’inclina a apujar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals, fins al 2,5%, per l’increment dels preus, especialment de l’energia, a la reunió d’aquesta setmana. La zona euro va registrar una inflació del 3,3% i una pujada del 14,3% del cost de l’energia a l’agost, segons estimacions de l’Eurostat. El governador del Banc Central d’Eslovènia, Primoz Dolenc, defensa la pujada dels tipus perquè la inflació no baixa «per si mateixa». Així, el seu homòleg alemany, Joachim Nagel, assegura que la decisió que prendran els membres del Consell de Govern és «relativament previsible» perquè la inflació està lluny de l’objectiu del 2%. Tot i això, es mostren prudents de cara a les reunions d’octubre i desembre.
En l’última reunió celebrada el juliol, el Consell de Govern del BCE mantenia els tipus d’interès en el 2,25%. En aquell moment, la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, assegurava que la decisió s’havia pres de manera unànime, però que hi va haver debat sobre si calia revisar el preu del diner.
Els governadors preferien esperar per tenir més informació encara que el context geopolític del moment, amb la represa dels atacs entre els Estats Units i l’Iran, generava una situació d’incertesa i es registrava una volatilitat del preu del petroli.
Lagarde també defensava prendre una decisió més estudiada basant-se en l’evolució del mercat i de l’economia. Setmanes més tard, amb el conflicte a l’estret d’Ormuz encallat i amb la inflació de la zona euro en augment, el Consell es reuneix amb la previsió de modificar els tipus d’interès a l’alça.
En aquest sentit, el líder del Banc Central de Lituània, Gediminas Simkus, opinava en una entrevista a principis de mes que «clarament» hi ha d’haver una pujada del preu del diner per l’increment del cost de la vida. Un missatge compartit pel seu homòleg austríac, Martin Kocher, que assegura que la decisió d’apujar els tipus s’havia de prendre «aviat».
El principal dubte, però, és en els passos que caldrà prendre a les reunions previstes per finals d’octubre i mitjans de desembre. Simkus, a parer seu, creu que una pujada al setembre «no serà suficient» i que, encara que l’economia no es troba en una «situació dramàtica», s’haurà d’estar pendent de la informació disponible.
En canvi, el president del Bundesbank es mostrava prudent en una entrevista amb el diari francès, Le Monde, de cara als futurs debats després de la trobada del setembre.
El governador del Banc Central d’Irlanda, Gabriel Makhlouf, també dubta de la necessitat de revisar el preu del diner després de la reunió d’aquesta setmana: «no és clar». El dirigent del banc central búlgar, Dimitar Radev, reclamava a finals d’agost tenir «paciència». «És important» assegurava, però emfatitzava que en el context actual, també cal «vigilar» l’evolució de l’economia.
