Setanta-cinc anys no se celebren cada dia i, per això, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Lleida va organitzar ahir un gran acte institucional a l’Auditori Enric Granados per commemorar dita efemèride, amb la presència del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Samper. I ho va fer posant la mirada en el futur industrial de les terres de Lleida i en els grans reptes que té el col·lectiu en matèria d’industrialització, infraestructures i retenció del talent.
Aquest aniversari arriba en un bon moment per al col·legi, que va començar el seu camí l’any 1951 amb només cinc enginyers i ara s’ha convertit en un col·lectiu que ha anat creixent amb el pas dels anys i que aglutina uns 360 col·legiats, gairebé un 50% més que fa vuit anys. L’actual president, Guillem Boira, recorda que els inicis, sota la presidència d’Enric Mies i Codina, no van ser fàcils. “Va ser represaliat pel règim franquista i eren temps complicats i amb poca industrialització”.
A partir del 1973, amb Josep Maria Cots i Masana al capdavant, el col·legi va donar una passa endavant cap a la projecció exterior i el servei a la comunitat. “Ens vam començar a posar a disposició de la societat, de l’Ajuntament, de les diputacions i de les empreses privades per aportar el nostre coneixement”, explica Boira. De fet, avui el col·legi juga un paper actiu involucrant-se en l’elaboració del pla director de Torreblanca o del projecte d’ampliació del polígon El Segre.
A la dècada dels vuitanta, l’entitat va potenciar la seva dimensió social de la mà de Jordi Llimet. Aquesta va ser una etapa en la qual “ens comencem a sentir més que un col·legi o una associació professional. És un moment en què les famílies participen en molts actes socials i es genera el que coneixem avui com a networking”, recorda Boira. Als anys noranta es produeix “l’eclosió” del col·legi amb l’estrena de la seva seu actual a Ramón y Cajal i el pas a ser demarcació. El període més complex va arribar amb la crisi econòmica, amb Joaquim Llop Ribalta a la presidència, un període en el qual el sector de la construcció va patir una forta davallada, “cessant tota activitat d’edificació”.
Per a Boira el repte de futur passa pel desenvolupament industrial, una situació que creu està canviant amb infraestructures com el Parc Científic i Tecnològic, la Universitat de Lleida, el nou POUM, l’aeroport, l’alta velocitat i amb projectes com el desplegament del Plater o la conversió de centrals hidràuliques en reversibles, tots ells reptes on “tenim una posició privilegiada perquè és el que més caracteritza l’enginyeria”. En aquest escenari, el desenvolupament de Torreblanca es concep com un dels principals motors de transformació i creixement. Aquí, el col·lectiu reclama que els projectes avancin amb més rapidesa i sense alentiments. De cara al futur, el col·lectiu vol continuar captant talent jove, avançar en l’equitat i les vocacions femenines, i mantenir la col·laboració “colze a colze” amb la Universitat de Lleida, clau per augmentar el nombre de col·legiats.
