És difícil reclamar l’esperit de Sant Boi, el de la Diada de 1976, ara que fa 50 anys, la primera en democràcia, en un moment tant sensible com l’actual, en que el mateix que va unir milers de catalans, la diversitat i integració culturals, trontolla. El que ha passat a Manresa és un símptoma que tots els esforços fets es poden esmerçar en un fatídic dia, i el més greu és que hi hagi menors pel mig. Cada vegada més joves amb armes pels carrers. Tampoc no és res nou, alguns sempre han portat navalla i hi hagut baralles. Quan començaven a haver-hi menas a Barcelona una nit em va intentar atracar un al metro de Diagonal, em va semblar tant trist i desesperat. El famós Niño Lobo, que es va criar amb llops, i va morir fa uns dies amb 80 anys, va ser un infant salvatge que va haver de confiar més en els animals que en les persones. Molta gent quan passen coses greus enlloc de pensar, opina i es radicalitza. Diuen que és més fàcil ser feixista en democràcia que demòcrata en feixisme. Jo recordo aquell esperit de Sant Boi, tenia 9 anys i tenia la sort d’anar de la mà del meu pare. Tot estava per fer i tot era possible. Ara tot ha canviat, sembla tant complicat, però en el fons només seguim sent persones intentant conviure.
Sessió: No iniciada
