La periodista i gestora cultural Rut Martínez Ribot dirigeix el festival (z)ona ponts, un projecte que va néixer arran del mil·lenari de la canònica de Sant Pere de Ponts i que posa en diàleg elements patrimonials i experiències culturals de petit format.
El (z)ona ponts va tancar la segona edició aquest divendres amb el Petit de Cal Eril. Què ha canviat respecte de l’any passat?
Hem notat un increment de públic. La creació i fidelització d’audiències és un procés que requereix temps, però la tendència és positiva. Veiem que hi ha persones de Ponts i de municipis propers que repeteixen, però també gent que es desplaça des d’altres punts del territori.
Un dels trets diferencials del festival és que no feu simplement concerts en espais patrimonials, sinó que creeu una experiència pensada per a cada indret. Com ho feu?
Els espais condicionen molt la programació, tant per l’aforament com per les característiques tècniques i conceptuals. Vestim els nostres espais i els ensenyem amb tot el seu potencial. Per exemple, obrim alguns emplaçaments abans del concert perquè el públic els pugui conèixer i també treballem amb productors de proximitat.
Enguany heu incorporat noves localitzacions.
Sí. El pati de la Llar d’Infants és un bon exemple perquè és un espai que habitualment no és accessible al públic i que va permetre fer una proposta de Laura Andrés i Roser Loscos en un format proper. També havíem de fer un acte amb Carlos Cuevas i Alosa a Santa Cecília de Torreblanca, però el risc d’incendi ens van obligar a traslladar l’activitat a la canònica de Sant Pere.
Combineu artistes de trajectòria nacional amb talent del territori. Per què?
És una doble mirada. Portar artistes del panorama català als nostres espais és una declaració d’intencions. Però, alhora, no podem oblidar el talent local, perquè volem que el festival sigui per a la gent de Ponent i que reforci el seu vincle amb la zona.
La programació incorpora propostes que van més enllà del concert convencional. Què busqueu amb aquesta diversitat?
És sobretot un festival de música, però no només. Hi incorporem també paraula, poesia o altres propostes artístiques. Fem que tinguin sentit en l’espai on es programen, des del punt de vista tècnic, conceptual o fins i tot d’època.
Després de dues edicions, el (z)ona Ponts ja té una identitat pròpia?
L’hem de continuar treballant, però la tendència ens fa ser optimistes. És un festival que manté públic i n’incorpora de nou. La idea és posar en valor el municipi de Ponts i els seus espais patrimonials a través de la cultura, però també generar moviment i activitat econòmica.
Quins són els principals reptes d’organitzar un festival de petit format en espais patrimonials?
Els aforaments reduïts condicionen molt la viabilitat econòmica. No podem programar qualsevol projecte ni posar preus elevats. Per això, és fonamental el suport dels patrocinadors. A més, la producció és més complexa que en un teatre o en un auditori, perquè els llocs no estan preparats i els artistes sovint han d’adaptar els espectacles per raons acústiques o escenogràfiques.
I quin és el següent pas?
Consolidar. No busquem créixer il·limitadament, sinó construir unes bases sòlides, amb una filosofia d’experiència de proximitat i de qualitat. També hem de continuar millorant la vivència del públic i adaptar-nos a un context climàtic cada vegada més complicat.
